Els argentonins que tenen interessos privats a Can Doro també han fet sentir la seva veu aquests dies per mostrar-se contraris a l'acord aconseguit entre Mas Vilanova i l'Ajuntament. Alguns han fet arribar cartes als grups municipals explicant perquè estan en desacord amb la situació en la que queden ara els seus interessos i lamentant sentir-se abandonats pel Consistori.

Aquestes mateixes queixes es van poder sentir, divendres passat, un cop finalitzat el ple, en el torn obert de paraula que va obrir l'alcalde entre els assistents. Joan Gallemí, antic propietari de Cal Guardià, va mostrar la seva indignació per les afirmacions realitzades durant la sessió i va voler relatar la seva visió dels fets: 

"Nosaltres vam ser els que vam engegar tot l'aldarull que hi ha hagut aquí. Donat que la meva mare era molt gran i no es podia fer càrrec de la casa, jo, personalment, vaig anar a l'Ajuntament a oferir-la abans de deixar-la tancada i barrada. La família Gallemí va pensar que el millor que podíem fer era oferir-lo a l'Ajuntament i que allà s'hi fes alguna cosa ben feta, pel poble. Que la gent de Cal Guardià ens sentíssim orgullosos i així va ser. Vam arribar a un projecte de consens (...) podia ser millor o pitjor però era un acord. Si aquí no hi hagués hagut cap més moviment avui dia ja estaria tot fet. Però algú va considerar que la casa tenia un valor que jo, personalment, no li veig i que no li he vist mai (...). Les cases velles, arriba un moment que quan veus que el sostre s'enfonsa, que estan fomudes les parets, que les parets exteriors han hagut de ser reforçades... La família Gallemí ja ho havia fet tot, i havia estimat aquella casa (...)

Joan Gallemí va acusar a l'equip de govern de desentendre's de la família Gallemí tot i tenir compromisos no resolts amb ella: "Teniu empantanegats encara els impostos de l'any 2004, que pugen aproximadament a tres mil euros. Uns diners que li van haver d'embargar a la meva manera perquè Argentona Projectes no es va voler fer càrrec. I, a hores d'ara, em diuen que si que ens els pagaran però no és així: ningú ens abona aquests cèntims. I, a més a més, si algun dia ens els abonen diuen que a cap interés. (...) Han arribat vostès al govern. Nosaltres els hem escoltat i, des del primer moment, ens hem volgut entendre. Però, el que ens oferien era el mateix de Cal Guardia pero a la Velcro. Vostès ens deien que el preu era el mateix. Home, no. El centre del poble el preu del metre quadrat és molt superior al preu que puguin tenir a la Velcro i això ho sap tothom. Com esperen que la família Gallemí es posi d'acord amb vostès? (...) Ara el que fan és passar de tot i decideixen que vostès no tenen res a veure amb nosaltres perquè ho han passat a un tercer. Doncs no és veritat, vostès, Argentona Projectes o l'Ajuntament, ens deuen encara tots els acabats dels locals".

Joan Gallemí va voler tancar la seva intervenció recordant que la seva família va marxar de Cal Guardià per voluntat pròpia i denunciant que l'equip de govern fes servir com argument la falsedat de que l'anterior govern havia fet fora a agent de casa seva: "Això ja és vergonyós. Nosaltres vam marxar de casa perquè vam voler (...) (L'enderroc) era conveniència de la família i era conveniència del poble també perquè no es podia fer càrrec d'una casa que, a la llarga, hauria donat problemes".

Foto: Joan Gallemí durant la seva intervenció al ple municipal