El Centre Parroquial va néixer el 25 de juliol de 1914 amb el nom de Patronat Obrer de Sant Isidre. L'impulsor va ser el doctor Samsó que en aquells moments era vicari de la parròquia d'Argentona. La seu es va situar al 4 del Carrer del Torrent (ara Carrer Gran). L'entitat va sorgir per cobrir una funció social ja que acollia als infants de la vila, sobretot els que anaven a catequesis. Però, segons explica Pep Alsina, president d'honor del Centre Parroquial, la tasca de l'entitat va anar molt més enllà: “En aquells moments el poble estava dividit en dos grans grups, els de dalt i els de baix o els galotus i els descamisats, que eren els de dretes i els d'esquerres. El Centre Parroquial va aconseguir conciliar aquestes dues fraccions”.

El 1916 mossèn Pius Pallàs pren el relleu al doctor Samsó i dóna l'impuls definitiu al Patronat traslladant-lo a Cal Guardia (llavors cinema 'El Recreo') on, amb el voluntariat del jovent de la vila, es va arrglar l'escenari i es van construir uns vestidors. En aquell nou emplaçament es va iniciar una etapa de dinamització de la cultura local: es va estrenar teatre, es van fer els pastorets per primer cop, es va fer cinema, es va crear la primera banda de música d'Argentona...  Segons Alsina: “Mossèn Pius Pallàs va sembrar una llavor que es va anar mantenint durant els anys i que els diferents rectors, vicaris, presidents i juntes van anar seguint”, i afegeix: “Tots van contribuir a una gran tasca, la de trencar aquells dos gran grups que hi havia a Argentona i aconseguir crear un espai neutral”. 

La guerra civil va suposar un parèntesis en la trajectòria del Centre Parroquial. El Patronat va quedar incautat com tots els estaments que hi havia a Argentona. Se li va canviar el nom per Cinema Saboi i durant tres anys va ser inoperatiu. Finalment, l'1 de setembre de 1941 va tornar a engegar però ja a l'emplaçament actual del Centre Parroquial. Mossèn Pere Batlle es va encarregar de la reconstrucció de l'Església Parroquial però, en primer lloc, va acabar el Centre. Aquest fet va comportar que l'escenari del teatre servis, en alguna ocasió per celebrar-hi eucaristies i algun casament.

En aquest espai definitiu l'entitat va passar a anomenar-se Centre Parroquial. Pep Alsina considera que en aquell moment l'entitat va tornar a avançar amb força gràcies a les persones: “Sempre hi va haver gent disposada, presidents, juntes, rectors i vicaris. Molts van tenir un pes fonamental a l'hora de transmetre la nostra cultura i ensenyar la llengua catalana al jovent de manera que la poguessin sentir com a pròpia. El centre sempre ha estat un lloc molt viu gràcies a la gent que hi hem treballat però, sobretot, gràcies a la gent que s'hi mou, els infants i joves que ens fan empènyer endavant”.

El 1974 el Centre Parroquial es va renovar estrenant una nova sala de cinema totalment equipada. Aquella inversió va comportar anys difícils en els que l'entitat va haver de fer front a un deute important. Finalment, el 2004 l'entitat va quedar sanejada i renovada.

La història d'aquesta entitat transcendeix el seu àmbit d'actuació ja que ha tingut un paper cabdal en la formació de molts argentonins i argentonines. Segons explica Pep Alsina: "Disortadament durant uns anys va ser l'única entitat local legalitzada pel regim. Molta gent amb ganes de fer coses va venir al Centre perquè era un espai on es podien evitar les pressions, era un espai d'aixopluc. Aquí va poder començar molta gent que després va dedicar-se al cinema, a les lletres, al teatre, la política i, sobretot a la docència”. I conclou: “Aquella llavor que va sembrar el Patronat Obrer de Sant Isidre es va anar extenent amb tota la riquesa que la pluralitat humana dóna. Una pluralitat que fa que sapiguem escoltar i decidir i, per damunt de tot, ens fa tirar endavant donant-nos la ma els uns als altres. Això és llibertat”.

Foto: Inauguració oficial del nou Centre, el 25 de juliol del 1975 dia de Sant Jaume i del seu 61 aniversari . Va presidir l'acte el Cardenal Jubany.

http://www.centreparroquialargentona.cat/