Ahir a la tarda en Lluís Serra va rebre, de mans del conseller de comerç, Josep Huguet, la distinció de negoci centenari de Catalunya per a la Graneria que avui en dia regenta el seu fill. És el colofó per a cent anys d'esforç d'una família que ha superat èpoques molt dures i que ha sabut reinventar el seu negoci per tal de tirar endavant. 

Lluís Serra explica que l'origen de molts negocis de Catalunya es troba en la figura del fill 'fadristern': "Els hereus es quedaven el mas i la resta s'havien d'espavilar amb un tros de terra o buscant-se la vida. Aquest va ser el cas del meu avi. Ell era de Can Calau al veinat de Clarà. A finals del 1800 es dedicava a recollir roldó, una planta tòxica semblant a les mores que es fa molt per aquí i que servia per a curtir les pells. Ell en carregava carros i els duia a Badalona, Poble Nou i a Barcelona". 

Serra explica: "Aquí, a Argentona, hi havia molta vinya. Els pagesos necessitaven sulfats, sofre... I només el podien comprar a l'alcalde, un cacic que vam tenir durant trenta anys. Però molta gent no volia comprar-li a ell, perquè els tenia molt collats, i aprofitant que el meu avi baixava a Barcelona li demanaven que els hi portés despulles de blat, sofre per les vinyes... Així va començar".

L'any 1905 l'avi de Lluís Serra es va casar amb la pubilla de Cal Moreno i, d'aquesta manera, aconsegueix establir-se amb botiga pròpia a dins del poble. Els inicis van ser durs però la història ho complicà encara més: "Va venir la guerra, llavors el meu avi ja era mort. Eren temps difícils perquè no hi havia gènero. Quan es va acabar la guerra el meu pare es va trobar que no podíem vendre segons quines classes d'abono i de cereal perquè la seva comercialització estava monopolitzada per estaments oficials. Tot i així nosaltres en veníem exposant-nos a l'extorsió, les denúncies i les multes. Vam ser una època molt dura".

 A partir dels anys seixanta les restriccions desapareixen però, llavors, la pagesia comença a davallar i arrossega els negocis dels graners que van desapareixent: "Això també ho vam anar resistint". Avui en dia la Graneria Serra viu, sobretot, de proveïr a societats colombòfiles i del negoci de l'alimentació d'animals domèstics. Segons Lluís Serra el secret de la supervivència és "saber-se transformar i estimar el teu ofici". 

Foto: Lluís Serra i el seu fill al davant de la botiga al carrer Barcelona.