El Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell ha informat que la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya insta a l'ajuntament d'Argentona a fer sondejos arqueològics previs a l'inici de les obres a la Plaça de Vendre en les zones susceptibles d'haver-hi restes arqueològiques. No obstant, des del consistori s'assegura que no s'ha rebut cap comunicat de la Generalitat en aquest sentit.

Va ser el Centre d'Estudis Argentonins el que a principis del mes de febrer va presentar una al.legació al projecte d'urbanització del carrer Gran, la Plaça de Vendre i el Carrer Torres i Bages. La entitat va demanar que es fes una intervenció arqueològica extensiva a una part de la Plaça de Vendre i del lateral de la façana de la església. Els motius els ha argumentat per a Ràdio Argentona el Vice-president del Centre d'Estudis Argentonins, Enric Subiñà: "A la Plaça de Vendre hi havia hagut un Casal Civil del Segle XIII - XIV, conegut com a Can Baixeres, (fotografia) que es va enderrocar durant la guerra civil. En el projecte de l'Ajuntament no hi havia cap previsió de fer documentació arqueològica d'aquestes restes. Nosaltres vam advertir de la seva existència perquè enteniem que això havia de variar la previsió inicial del projecte".

L'al.legació, que inicialment va ser desestimada per l'ajuntament, ha estat atesa per la Generalitat de Catalunya. Això significa que si les prospeccions prèvies donen positiu, el tram d'obra corresponent a la Plaça de Vendre hauria de variar el sistema de treball per vetllar la conservació de les possibles restes que hi pugui haver. Des del Centre d'Estudis Argentonins Subiñà considera poc provable que hi hagi restes d'un gran valor arqueològic però ha considerat important per la història local documentar la existència d'aquesta edificació històrica.

Per la seva banda, des del consistori s'explica que la Plaça de Vendre no queda afectada pel projecte del Carrer Gran i que ja s'havia previst la possibilitat de trobar restes arqueològiques. També s'assegura que en cap cas es retrassarà el projecte. De fet, és previst que les obres comencin el proper dilluns 30 de març. Abans, però, tindrà lloc una sessió informativa oberta a tota la població (Dijous, 26 de març al Saló de Pedra. 20 h).

Foto: Can Sarriera (conegut com Can Baixeres)era un magnífic exemplar de casa forta, de tres cossos perepndiculars a la façana i dues plantes d'alçada amb garites de vigilància. Aquest casal havia estat durant segles de la família Argentona, Cavallers ciutadans de Barcelona i senyors jurisdiccionals de la vila. Els va succeir Joan Sarriera a finals del segle XV, d'origen gironí, que era el Batlle General de Catalunya. El 1609 feren reformes en el casal, encarregades per Magdalena Sarriera al mestre de cases de Mataró Joan Salvador. El darrer hereu dels Sarriera. Ramon de Sarriera de Gurb Pinós i de Cruells, va establir el casal el 1866 a Joan Baptista Baixeres, un fill del qual la va arrendar el 1886 al Fomento Argentonés. Després de diferents canvis de propietat s'enderrocà el 1938 i el solar fou comprat per l'ajuntament el 1949.

(Informació facilitada pel Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell)