Segons informa avui el diari El Punt, el govern de Catalunya va aprovar ahir un avantprojecte de llei per millorar les urbanitzacions construïdes entre els anys 1956 i 1981. Urbanitzacions que encara no disposen de serveis bàsics com ara aigua, llum i clavegueram i que estan fora d'ordenació, ja que alguns d'aquests nuclis aïllats estan construïts en sòl no urbanitzable. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 2.300 urbanitzacions. La Cambra de Parcel·listes de Catalunya, que ha negociat la llei amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, considera que és un bon pas endavant per acabar de desenvolupar les urbanitzacions.

Els elevats costos econòmics i la falta de recursos tècnics per part de les administracions locals són els principals obstacles que en els darrers trenta anys han impedit consolidar un tipus d'urbanitzacions que, nascudes a partir dels anys seixanta, s'escampaven pel territori català sense cap tipus de regulació urbanística i en molts casos sense disposar dels serveis municipals d'aigua, llum, i clavegueram. Lleis urbanístiques posteriors al 1981 han deixat aquestes urbanitzacions en una certa il·legalitat que ara es vol solucionar amb línies d'ajuts econòmics, tant per a les administracions locals, que hauran de presentar plans d'ordenació urbanística de l'àmbit que cal corregir d'acord amb la normativa vigent, com per als propietaris, concretament els majors de 65 anys i que tenen aquests habitatges com a primera residència.

La nova llei permetrà posar ordre en aquestes urbanitzacions que, a més a més, han passat de ser segones residències a convertir-se en l'habitatge principal per a moltes famílies. De les 2.300 urbanitzacions que es calcula que hi ha a Catalunya pendents de regulació, unes 400 estan situades en sòl no urbanitzable que ara, d'acord amb la normativa vigent, impedeix l'edificació. Una part d'aquestes urbanitzacions, un 10% aproximadament segons la Cambra de Parcel·listes de Catalunya, es van construir, a més a més, en terrenys protegits pel seu valor natural. Serà en aquests últims casos on, d'acord amb la nova llei, el govern podrà aplicar l'expropiació. En altres situacions es podria aplicar la reducció de la superfície, bàsicament en aquelles urbanitzacions que no s'han arribat a desenvolupar, i s'impulsaran els projectes de reparcel·lació, en què hi haurà d'haver la cessió de sòl per a espais verds.

Per aconseguir-ho, els ajuntaments amb urbanitzacions irregulars hauran de presentar els anomenats programes d'adequació, en què s'hauran de definir les actuacions necessàries per legalitzar la zona i proveir-la dels serveis bàsics. Per facilitar la redacció d'aquests projectes, el govern obrirà una línia d'ajuts a fons perdut per valor de 10 milions d'euros anuals que servirà per portar a terme una vintena d'actuacions. Per executar i accelerar les obres, el govern, a través de l'Incasol, oferirà préstecs als ajuntaments. Finalment, el govern oferirà ajuts als parcel·listes de més de 65 anys i amb domicili habitual a la urbanització per pagar les obres. L'import anual d'aquesta línia d'ajuts serà de 3,2 milions d'euros. La Cambra de Parcel·listes de Catalunya calcula que això permetrà beneficiar cada parcel·lista amb crèdits tous d'entre 30.000 i 50.000 euros.

La nova llei, aprovada ahir pel govern i pendent de ser ratificada pel Parlament, inclou per primera vegada ajuts als parcel·listes. Uns crèdits tous que es destinaran únicament als propietaris majors de 65 anys i que tenen aquests habitatges com a primera residència.

El Maresme, per tradició i proximitat a Barcelona, ha esdevingut terra d'urbanitzacions. La major part del centenar que la Generalitat atribueix a aquesta comarca van néixer entre els anys setanta i vuitanta i són les que més problemes estructurals arrosseguen. Ajuntaments com el d'Argentona ha hagut d'afrontar demandes històriques dels veïns, d'una manera especial pel que fa a la manca de serveis bàsics, com ara la recollida de la brossa, l'aigua potable i el clavegueram.