La proximitat de Sant Jordi ens està omplint de novetats literàries. Aquesta setmana ja us hem presentat l'assaig de Rosa Vila sobre la Sanitat i el recull de fets i històries sobre Argentona que ha fet l'ex-jutge de pau Jaume Arenas. Doncs bé, avui us presentem una altra novetat editorial, la publica edicions Cossetània i relata les memòries d'un pres a les presons de Franco. El protagonista del relat és Tàrio Rubio, un castellonenc que ha viscut durant trenta-dos anys a Argentona.

La Guerra Civil Espanyola va incidir de ple en una generació de joves que s'allistaren per defensar la legalitat republicana. Uns joves que van pagar molt cara l'efervescència del moment. Molts hi van perdre la vida. D'altres van perdre la joventut en un cruel periple per presons, camps de concentració i batallons de treballadors. Les autoritats franquistes no van escatimar esforços perquè els republicans purguessin el crim d'haver defensat el govern de la segona república. Tàrio Rubio va ser un dels centenars de milers de republicans que van patir la crua i dura repressió. Setanta anys després publica les seves vivències al Llibre: ‘Per les presons de Franco. Memòries d'un pres de la postguerra 1936 – 1945’ de Tàrio Rubio a cura de Gemma Caballer i Oriol Dueñas, es presentarà diumenge a les dotze del migdia al Saló de Pedra. La presentació anirà a càrrec del mateix Tàrio Rubio i de la historiadora Margarida Colomer.

L'autor

 Tàrio Rubio va néixer l'any 1920 a la vila de les Useres, a la província de Castelló de la Plana. A Vila-real va viure la proclamació de la Segona República i l'esclat de la Guerra Civil espanyola. La tardor de 1937, amb només 17 anys, va marxar com a voluntari al front de Terol per defensar la legalitat republicana, però el juny de 1938 va ser fet presoner, circumstància que marcà l'inici del seu llarg periple per l'univers penitenciari franquista. Va passar pels camps de concentració de la Reial Acadèmia Militar de San Gregorio de Saragossa, de Miranda de Ebro (Burgos), Orduña (Àlaba) i Aranda de Duero (Burgos); per les presons d'Aranda de Duero, Valdenoceda (Burgos), la Provincial de Burgos i la de Sòria, la de Torrero (Saragossa), la Model de València i la de Castelló. Finalment va ser enquadrat al batalló disciplinari de soldats treballadors pe- nats 95 per realitzar treballs forçats a Arcos de Jalón (Sòria), Cuelgamuros-Valle de los Caídos, Somaén (Sòria) i Armiñón (Àlaba). El 1945, finalment alliberat, marxa a Catalunya en un intent de començar una nova vida, tot i que el seu passat roig i republicà sempre l'acompanyà. Amb l'arribada de la democràcia ha invertit grans esforços en recuperar la memòria històrica a través de la participació en diferents associacions d'expresos polítics, la realització de xerrades, conferències, entrevistes…