La història es refereix a uns esdeveniments que van passar a la ciutat medieval d'Hamelín (Alemanya), el 1284. Malgrat la falta de rigor històric a l'hora de provar-ne la autenticitat, la ciutat està plena de recordatoris que fan referència als fets com si haguessin estat reals. A la paret d'una de les cases del lloc, per exemple, s'hi pot llegir que el 26 de juny d'aquell any més d'un centenar de nens van ser seduïts per la música d'un flautista, que els va fer desaparèixer.
Existeixen teories que suggereixen que els fets podrien fer referència a un èxode generalitzat de joves que busquessin terres pròpies a l'est d'Europa. N'hi ha d'altres, segons les quals podria tractar-se d'una narració al·legòrica d'alguna plaga, que podria haver mort tants nens.
La història es va anar explicant, i versionant en passar dels uns als altres, oralment primer i després per escrit. El 1812, els Germans Grimm la van incloure a la seva compilació de llegendes alemanyes, amb el títol de Der Rattenfänger von Hameln (el caçador de rates d'Hamelín).
D'entre les innumerables versions i adaptacions, probablement la dels Grimm, junt amb els textos de Goethe, Der Rattenfänger (1802), i de Robert Browning, The Pied Piper of Hamelin (1842), siguin les més conegudes. El 1933, Walt Disney va explicar la seva versió amb el curt d'animació The Pied Piper. Tot i que la plaga de les rates és un element clau en el desenvolupament de la trama de la història que uns i altres ens han explicat, no apareixen en les referències històriques més antigues a la llegenda d'Hamelín (un manuscrit i un vitrall).
Es creu que les rates es van afegir posteriorment al succés del flautista que va fer desaparèixer els nens (SXIII) i van donar-li cos al relat. Segurament, després de la pandèmia més devastadora en la història de la humanitat: la pesta negra (pesta bubònica), que va afectar Europa el SXIV, i que es transmet a l'home per les puces que infesten les rates i d'altres rosegadors. Així seria com el flautista s'hauria convertit en un especialista en atrapar rates, una ocupació gens inusual a l'Europa de l’època, respectada i ben pagada, donat l'alt risc de contagiar-se de les nombroses malalties fatals que transmeten aquestes bèsties tan temudes. I seria, també, com les rates s'haurien convertit en el conflicte que desencadenaria els esdeveniments.
