El darrer convidat del programa Paraula d'Argentona de Ràdio Argentona ha estat l'historiador i antropòleg Jordi Alzina Iglesias, que ha conversat des de Grècia sobre la seva recerca entorn del moviment associatiu argentoní. Guanyador de la Beca Burriac 2022, Alzina ha dedicat els darrers anys a reconstruir la vida col·lectiva i les formes d'organització social del poble des del 1876 fins al 2000, un treball que s'ha acabat convertint en un exhaustiu retrat de la societat civil local.

Segons ha explicat, el projecte va néixer a partir d'una trajectòria prèvia de més d'una dècada investigant el fenomen festiu d'Argentona, amb estudis, exposicions i documentals dedicats a les entitats juvenils i a la memòria històrica del municipi. “Feia temps que anava recopilant informació i tenia ganes d'aprofitar tot aquest material per iniciar una recerca de conjunt sobre el meu poble”, ha afirmat.

L'estudi, que inicialment abastava el període 1940-2000, es va acabar ampliant fins al segle XIX, amb la descoberta de la Unió Argentonina (1876) com a primera entitat documentada. A partir d'aquí, Alzina ha estructurat el treball per etapes històriques, combinant fonts d'arxiu i entrevistes amb testimonis locals. “Com a historiador m'interessen les fonts documentals, però com a antropòleg també vull captar les percepcions i vivències de la gent. Són dues mirades complementàries per entendre la complexitat del passat”, ha explicat.

Una de les conclusions que més l'ha impressionat és la vitalitat del teixit associatiu durant els períodes de llibertat, especialment durant la Segona República, en contrast amb el “desert civil” imposat per la dictadura franquista. “Quan hi ha moments de llibertat, hi ha una proliferació i una dinàmica associativa molt gran. En canvi, sota la dictadura, tot queda reduït al futbol i al centre parroquial”, ha apuntat. També ha subratllat el control ideològic que exercia el règim sobre la cultura i l'oci: “Els guanyadors de la guerra no només van tenir el poder polític, sinó també l'hegemonia cultural”.

Alzina ha destacat, a més, com l'associacionisme ha estat un reflex local dels canvis socials i econòmics de Catalunya, des de la revolució industrial fins a la transició democràtica. En aquest sentit, considera que l'estudi d'Argentona permet entendre processos més amplis de la societat catalana. “La societat civil sempre té un poder, i per això des del poder sempre hi ha hagut por que es generin pràctiques contestatàries des de baix”, ha remarcat.

El projecte culmina amb la Garrinada, símbol de la renovació cultural i participativa dels anys vuitanta, però Alzina no descarta continuar aprofundint-hi. El resultat final es publicarà en forma de llibre, on es podran conèixer les persones, entitats i moments clau que han configurat la història col·lectiva d'Argentona.