Capítol 7 

El vi es molt present en la poesia antiga. En aquest capítol ens en fem ressò. Llegirem un poema del rei Salomó, del llibre bíblic El Càntic dels Càntics, seguirem amb quatre quartetes, anomenades Robayats del gran matemàtic, astrònom i filòsof persa, el poeta Omar Khayam; val a dir que els robayats -robaí en singular- son composicions clàssiques perses que canten els planys de l'amor, celebren el vi i la joia del viure, lloen el rei, fan sàtira dels enemics expressen l’èxtasi místic, descriuen la bellesa de l'estimada o mostren un pessimisme sobre el destí. Formalment son quartetes en les que rimen els versos primer, segon i quart, essent lliure, habitualment, el tercer vers. Seguirem amb un tercer poema del poeta andalusí d'Alzira, Ibn Khafaja i finalment amb el Cant de Ramón del nostre insigne Ramón Llull. 

·         Introducció del Càntic dels Càntics. Salomó

·         Quartetes XLV, CV, CXXVIII i CXLIV. O. Khayyam

·         La vida ´s un vi negre. Ibn Khafaja d'Alzira

·         Cant de Ramón. Ramón Llull