Quan la tradició històrica i política et diu que els estats són els que ostenten el domini de la força i que la creació de nous estats s'esdevé per la confrontació violenta, anem els catalans i catalanes i diem que no, que els principis democràtics guanyen la repressió sense la necessitat d'alçar un puny.
Per entendre'ns, cal saber adquirir la perspectiva per veure que has arribat més lluny que mai malgrat que la virulència de l'estat hagi estat esfereïdora. La gran victòria col•lectiva, l'increïblement revolucionari és que un any després no ens hàgim allunyat d'aquest camí i continuem combatent amb els principis i la raó aquells que van entrar violentament a les nostres escoles i han volgut esquerdar una societat catalana a força de conflicte. L'estat espanyol, tossut, ha volgut convertir l'esdevenir de Catalunya en un xoc clàssic, de tints bel•licistes, on la raó s'imposi per la força. I no l'hem deixat. Conscients que, malgrat les nostres diferències internes, la ciutadania de Catalunya, tota, aposta per la democràcia.
Només avancem quan generem grans consensos. L'estat espanyol s'ha deslegitimat davant una àmplia majoria de la ciutadania. Però, de moment, no s'aturarà. Dins de Catalunya, de fet també dins d'Espanya, hi ha ciutadania i actors polítics i institucionals que tot i allunyats de l'estratègia de les forces partidàries a la República Catalana, es mostren favorables al dret a decidir i comparteixen una visió plena de democràcia. Persones amb qui teixir complicitats en un procés cap a la República Catalana que ha de ser multilateral, des del punt de vista social, econòmic, polític i institucional.
En els pròxims mesos veurem com l'1-O serà jutjat i sentenciat com un delicte per una justícia absolutament manipulada i polititzada. Un judici en el qual tindrem l'obligació de recordar que fer un referèndum no és cap delicte. I que voler un canvi polític, el que sigui, en un estat democràtic tampoc.
