Ajuntament d'Argentona
El projecte impulsat pel Centre d'Estudis d'Argentona recull testimonis de veïns i veïnes que expliquen com era el poble entre la postguerra i la transició

Hi ha històries que han viscut sempre al costat de casa, però que gairebé mai no han tingut micròfon. Records que han passat de boca en boca, entre sobretaules, places i carrers, i que sovint s'han anat apagant en silenci. El projecte Veus de Record vol evitar precisament això: que tota una memòria col·lectiva desaparegui sense deixar rastre.

La iniciativa, impulsada pel Centre d'Estudis Argentonins amb la participació de la dramaturga Cristina Navarro, l'escriptora Emília Illamola i Maria Josep Castillo, dona veu a persones grans del municipi perquè expliquin episodis de la seva vida entre els anys 1948 i 1978. Un període sovint poc narrat, situat entre la duresa de la postguerra i els anys de la transició democràtica. “Cada persona porta la seva experiència i, quan les poses juntes, conformen un tapís que explica com era aquell poble”, explicava Illamola en una entrevista a Ràdio Argentona.

El projecte va néixer gairebé per casualitat, en una conversa entre Illamola i Cristina Navarro. La idea inicial era crear una proposta de teatre comunitari basada en testimonis reals de gent d'Argentona. Però ben aviat van veure que aquelles vivències mereixien també quedar recollides per escrit.

Per això, durant mesos han entrevistat tretze persones del municipi. No buscaven grans figures públiques, sinó veïns i veïnes capaços d'explicar moments significatius de la vida quotidiana, social, cultural o política del poble. Històries aparentment petites que, vistes amb perspectiva, retraten tota una època.

Les primeres sis intervencions es van presentar aquesta setmana en un Saló de Pedra ple de gom a gom. Els testimonis van parlar de la recuperació del català a l'escola, dels inicis de la fàbrica Velcro, del sindicalisme pagès, de la solidaritat amb els presos polítics o dels moviments socials que van començar a transformar el país durant els últims anys del franquisme.

Segons Illamola, la resposta del públic va superar totes les expectatives. “Són uns anys dels quals no se'n parla gaire, però que es van viure molt intensament”, va destacar.

La segona sessió tindrà lloc dimarts vinent i incorporarà nous relats vinculats a la vida cultural i comunitària del poble: les estores del carrer Indústria, el teatre independent de L'Estruc, el Club d'Esplai Els Cabirols o les experiències de persones arribades a Argentona durant els anys cinquanta i setanta.

Els testimonis es publicaran també a la revista Fonts i acabaran convertint-se en un espectacle de teatre comunitari dins el festival Festival Sense Portes, previst per al primer cap de setmana d'octubre. La proposta implicarà artistes, joves i veïns del municipi, en un muntatge que vol retornar aquestes memòries al poble des de l'escena.

Més que un exercici de nostàlgia, Veus de Record s'ha convertit en un acte de reconeixement. Un espai on persones que sovint consideraven que “no havien fet res d'especial” descobreixen que la seva experiència forma part de la història viva d'Argentona.


👉 Informa't del que passa a Argentona a través del WhatsApp. Entra a l'enllaç, prem el botó Seguir i 🔔 activa la campaneta per rebre les notificacions. També ens trobaràs a Telegram.

Publicat el 27.05.2026