L'aferrament és la necessitat biològica i emocional de vincular-nos amb altres persones, especialment durant la infància, quan depenem dels cuidadors per sobreviure i regular-nos emocionalment. En aquest nou capítol de la secció de benestar emocional i comunitari, el psicòleg Ricard Jorge explica com aquests primers vincles construeixen la base de la nostra manera de relacionar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Segons Jorge, una base d'aferrament segura —marcada per la disponibilitat, la cura i la sensibilitat dels cuidadors— afavoreix persones més autònomes, capaces de confiar i gestionar millor les emocions. En canvi, quan aquest vincle és irregular o insuficient, poden aparèixer estils d'aferrament insegurs, com l'ansiós o l'evitatiu, que es tradueixen en dificultats en les relacions adultes, ja sigui per por a l'abandonament o per una excessiva autosuficiència emocional.

Tot i així, l'aferrament no és immutable. El psicòleg destaca que, a través de les relacions i del treball personal o terapèutic, és possible revisar i transformar aquests patrons. Comprendre com ens vinculem és un primer pas per construir relacions més sanes, segures i satisfactòries al llarg de la vida.

👉 Informa't del que passa a Argentona a través del WhatsApp. Entra a l'enllaç, prem el botó Seguir i 🔔 activa la campaneta per rebre les notificacions. També ens trobaràs a Telegram.