Coincidint amb el Dia Mundial dels Boscos, la situació forestal d'Argentona torna a centrar l'atenció. El 87% del terme municipal —unes 2.300 hectàrees— és superfície forestal, un patrimoni natural molt extens, del qual el 99,5% és de titularitat privada.

Aquesta realitat fa que la responsabilitat de la gestió forestal recaigui majoritàriament en mans privades. Tanmateix, molts propietaris no poden assumir els costos que comporta el manteniment d'uns boscos que, des de fa temps, han deixat de ser rendibles. Com a conseqüència, la manca d'intervencions ha provocat una acumulació de biomassa i una elevada presència d'arbres morts o malalts, especialment agreujada pels darrers anys de sequera i falta de manteniment.

La situació actual s'explica en part per l'evolució històrica del territori. Fa cinquanta anys, només el 30% del municipi era zona forestal. L'abandonament progressiu de l'activitat agrícola, especialment després de la crisi de la fil·loxera, va propiciar que els boscos guanyessin terreny fins a ocupar el 87% del municipi. En molts casos, les vinyes van ser substituïdes per pinedes, que durant un temps es van explotar per obtenir fusta, suro o pinyons. De manera que, quan aquesta activitat va deixar de ser rendible, també es va abandonar la gestió forestal.

D'un paisatge agrícola a un bosc sense rendibilitat

Tot i que el bosc continua sent clau per a la biodiversitat, la regulació climàtica i el lleure, el seu manteniment suposa una inversió important. Es calcula que netejar una hectàrea pot costar entre 2.000 i 3.000 euros, una despesa inassumible per a molts propietaris sense ajudes públiques.

En aquest sentit, el paper de les administracions és fonamental per revertir la situació. La Generalitat ofereix ajuts que poden cobrir fins al 80% del cost de les actuacions forestals. Tot i això, a Argentona només onze propietaris s'hi han acollit en els darrers anys.

Una altra via per enfortir la gestió forestal és l'associacionisme. Malgrat això, només una de cada cinc hectàrees del municipi forma part d'alguna associació. L'entitat amb més presència és l'Associació de Propietaris Forestals (APF) de la Serralada Litoral Central. Aquesta entitat agrupa nou municipis del Baix Maresme i sis del Vallès Oriental, amb gairebé 200 propietaris associats. En total, gestiona 7.500 hectàrees de bosc, de les quals 2.000 són considerades crítiques. A Argentona, l'entitat administra 483 hectàrees a través de 14 propietaris, dels quals s'han pogut gestionar 157 hectàrees en els darrers anys.

Aquestes associacions permeten coordinar treballs com aclarides, neteges del sotabosc i tractaments silvícoles, a més de facilitar l'accés a les subvencions que ofereix la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Amb tot, el principal escull continua sent la manca de recursos. Segons Joan Bertran, president de l'APF Serralada Litoral Central, caldria un milió d'euros anuals per gestionar correctament els boscos del seu àmbit, una xifra molt allunyada dels recursos actuals.

Aquesta setmana, la Diputació de Barcelona ha anunciat la inversió de més de 10 milions d'euros en gestió forestal estratègica per a la prevenció d'incendis durant el 2025. D'aquesta inversió, a l'APF Serralada Litoral Central li corresponen 102.000 euros, que l'entitat destinarà a Tiana i a continuar els treballs a la Roca del Vallès. L'APF, a més, farà una intervenció en una finca d'Òrrius a través del Centre de Propietat Forestal de la Generalitat.

Pel que fa a Argentona, Bertran recorda que fa alguns anys es va fer la darrera intervenció subvencionada i confia que l'any vinent es puguin reprendre els treballs. Perquè això sigui possible, considera que seria bo que més propietaris s'adherissin a l'associació.

Actuacions de les APF a Argentona (zones de color verd)

En el número 175 del Cap de Creus, publicat aquest mes de març, s'hi pot llegir un ampli reportatge sobre la gestió forestal a Argentona.