Déjà lu, Helena és una obra  que inquieta i qüestiona. És la història de la Paula, que abandona el seu nom per dir-se Helena al mateix temps que perd la seva gran amiga, Violeta. Helena és totes les dones que un dia han estat ombra d'algú. Amb una prosa neta, i sense concessions al sentimentalisme, aboca al vertigen i a la impotència. El temps es torna trencadís i transparent; les paraules, escasses. Marguerite Duras és l'excusa per escriure un llibre nu, salvatge, sense ornaments. Un llibre que sembla escrit com qui respira, que busca respostes i que potser, com diu l'autora, l’única resposta és el simple fet d'escriure'l. Les obres ens remeten a un lloc comú: la vida, i la vida sovint és incòmoda i un dia apareix l'amor contra tot pronòstic com un “ja llegit” una línia gairebé transparent que separa l'amor del dolor.

Maria Sanplà és el pseudònim de Maria Planas. Neix a muntanya, a Cal Senyor, Vilassar de Dalt l'any 1965. De pares pagesos, i amb cinc germanes, aprèn a estimar la terra i a trobar-hi totes les paraules que s'hi amaguen. En un món de silenci i de dones, les germanes són la seva tribu. La filologia i el naixement de la seva filla són el punt d'inflexió per adonar-se que vol escriure. Més tard la correcció, la traducció jurada i literària, l'ensenyament de la llengua i la literatura seran el seu ofici.  Fins que s'adona que ensenyar els recursos literaris i escriure ha de ser la seva vida, d'això ja fa vint anys. El silenci de les cases de Pagès editors és la seva primera novel·la editada. Ha publicat contes i articles i ha guanyat alguns premis. Amb Déjà lu, Helena continua l'expressió d'un món cruel i tendre. L'autora està a punt d'acabar una altra obra La fragilitat, mentrestant es prepara la publicació d'un recull de contes sobre el Maresme on també hi participa