Entrevista amb Josep Pena, Director dels Serveis Territorials del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
Què farà la Generalitat per garantir que no torni a passar un fet com el del 29 de gener, en què un caçador va disparar accidentalment un ciclista?
En primer lloc, permeteu que comenci lamentant l'accident i desitjant que la persona afectada pugui tornar a casa com més aviat millor. Els nostres pensaments estan amb ell i la família i això és el que en aquests moments és la màxima preocupació de tothom. En segon lloc, vull posar en valor que, en el moment que va tenir lloc els fets, la bona coordinació entre el personal d'emergències i els cossos de seguretat, així com el diàleg fluid que hi va haver en tot moment entre les administracions, el Departament d'Acció Climàtica, el Parc Serralada Litoral, l'Ajuntament d'Argentona, la Federació de Caça i la mateixa Societat de Caçadors d'Argentona.
Aquella mateixa setmana vam convocar una reunió entre l'Ajuntament, el Parc de la Serralada Litoral, La Diputació de Barcelona, el Cos d'Agents Rurals, la Federació de Caça de Barcelona i la Societat de Caçadors d'Argentona, per fer una avaluació dels fets. Fonamentalment en vam extreure dues conclusions, una era que tot i que la batuda estava organitzada d'acord amb la normativa, calia reforçar les mesures de seguretat. I de fet, ja teníem l'eina. A finals d'any, tant el Departament d'Acció Climàtica, com la Diputació i la Federació de Caça, vam aprovar un protocol de batudes segures pels espais naturals que gestiona la Diputació. Es tracta d'un codi de bones pràctiques per millorar la planificació, la informació, la comunicació i el desenvolupament de les batudes.
Però és evident que no ens podem quedar aquí. La sensació de risc davant l'increment de l'afluència de visitants als espais naturals, però també l'encavalcament d'activitats, ens obliga a anar més enllà. Aviat aprovarem una nova resolució de caça que incorporarà més elements de seguretat. El repte és fer compatibles els diferents usos que es produeixen al medi natural i un és la caça, que és necessària per reduir la sobreabundància d'algunes espècies, en aquest cas el senglar. Però també per retenir les activitats lligades al medi natural, com la caça, que la volem actualitzada i pròpia del segle XXI.
Les plagues de senglars són un problema que afecten tot el territori i compliquen molt la vida dels pagesos, a banda de provocar accidents. Perquè es deixa en mans de privats, com són els caçadors, la solució qüestió pública?
Perquè són les societats que tradicionalment s'han ocupat d'explotar els drets cinegètics dels propietaris forestals. Una societat de caçadors dins una àrea privada de caça, el que fa és gestionar els drets cinegètics d'un propietari. El bosc, i especialment la comarca del Maresme, és en un 90% de titularitat privada.
Per tant, és per tradició?
No és per tradició, és per efectivitat. En aquests moments les societats de caçadors són qui contribueix d'una manera més eficaç controlar la sobre població de senglars. Estem parlant d'una qüestió que genera accidents de trànsit, conflictes en entorns urbans i pèrdues milionàries a l'agricultura.
No és possible encarregar aquesta tasca al cos d'agents rurals?
Seria impossible, amb la dotació d'agents rurals existent, arribar a totes les batudes. Per fer-nos una idea de la magnitud del que suposen, al llarg d'una temporada de caça, a tota Catalunya es poden desenvolupar trenta-vuit mil batudes. A la Serralada Litoral són dues mil batudes per temporada.
Una altra cosa és que en espais concrets, això es pugui professionalitzar. Per exemple, molts Ajuntaments ho estan fent per afrontar els danys que ocasiona la fauna salvatge al medi urbà o en espais de l'estil del Parc Agrari del Baix Llobregat, on també hi ha un model professionalitzat. I una altra via és col•laborar amb les societats de caça per crear figures innovadores com la del caçador expert que, sense ser un caçador professional, és algú que té uns coneixements i unes habilitats especials.
La llei que permet les batudes és del 1970. Ha quedat desfasada?
Sí, de fet, aviat el Departament d'Acció Climàtica presentarà un pla de xoc pel control dels danys del senglar i una de les seves potes és precisament l'actualització del marc normatiu actual. No només cal renovar la llei de caça, també cal posar al dia el decret de comercialització de caça i altres instruments normatius.
L'accident ha provocat que molts ciutadans truquin a la Policia Local d'Argentona per saber si és segur passejar pel bosc. Què canvia el codi de bones pràctiques?
Va més enllà del que preveu la normativa, amb un conjunt de recomanacions i bones pràctiques que impliquen millorar la senyalització de les batudes i que aquestes es comuniquin prèviament als Parcs perquè aquests puguin informar els visitants. Quan la ciutadania accedeix al bosc ho ha de fer informada de les diferents activitats que s'hi desenvolupen com curses ciclistes, a peu o batudes. Reitero que aquest és un treball previ a l'accident, davant l'evidència que els boscos són cada cop més freqüentats. Hem de treballar perquè els diferents usos siguin compatibles i es puguin desenvolupar amb seguretat.