Decoració en directe d'un càntir gegant: "Navigare", a càrrec de l'artista Rafael Romero.

Cruïlla C/ Gran - Bernat de Riudemeia

“NAVIGARE NECESSE EST, VIVERE NON NECESSE”

L'art esdevé des del meu punt de vista un activisme revolucionari vers un hàbitat hostil, insuportable per l'ésser humà, sobretot agressiu vers la seva dimensió moral i afectiva. Però, a diferencia d'altres activismes polítics i dialèctics, dinàmics e inquiets, aquest activisme és molt més subtil, silenciós, poètic, petit i mínim. I no por ser calmat, menys eficaç. Des del meu particular enteniment, és l'art, natura metafísica i nostàlgia de transcendència, interpretació i pressa de posició de l'individu respecte al paper que li pertoca desenvolupar en aquest món, i tot això, progressiu ,evolutiu, lent , insistent, és fenomen de descobriment, aventura de creixement personal, experiència “sine qua non” d'aprenentatge.

Els meus paisatges pictòrics, son escenografies per un viatge. Els actors, constants i repetitius, nedadors, vaixells, mars, peixos, ciutats litorals, metàfores i símbols d'aquesta aventura de viure. Viure, com una navegació constant,...la vida com un tractat de navegació. “Viure no és necessari, però navegar és necessari” com defensa Pessoa. És sorprenent, la vida no deixa de ser una metafòrica navegació, un autèntic tractat de navegació on l'ésser, és una nau enorme que travessa els oceans descobrint fenòmens universals,...com, que totes les coses son la mateixa cosa i que tots els homes son el mateix home.

Pintar un càntir gegant al context d'Argillà, Fira Internacional de Ceràmica, és emotivament un suggerent gran repte, és precisament navegació d'aventura i creixement col·lectiu. En un context festiu, de germanor de vitalisme entorn a l'extraordinari món de la ceràmica, pintar el meu imaginari serà una acció reivindicativa plena de blaus i mediterraneitat.

Un crit a la vida i a l'esperit creatiu.

Rafael Romero
Artista Plàstic.