A Réfugieé Poetique el personatge del rodamón és la metàfora de la vulnerabilitat i serveix a Ducreux en allò que ella mateixa considera el seu “senzill repte artístic i humà: buscar autenticitat i humilitat per compartir simples emocions i veritables moments de màgia teatral”.
Réfugieé Poetique neix del desig de donar vida a l'escenari als seus dos últims i aclamats solos de carrer “Barco de arena” (Big Prize MiramirO, 2009) i “La sonrisa del náufrago” (2012) que,
juntament amb “De paseo” (premi especial de la Fira d'Artistes de carrer d'Humor de Leioa – Umore Azoka, 2004), formen la Trilogía del vagabundo.
