Aquesta frase la sentim molt últimament i tot i que la trobem molt simplista (sense les dones no només no hi hauria revolució, sinó que no hi hauria res...) hi estem del tot d'acord. Però una cosa són les paraules i una altra els fets, i el govern actual d'això en sap un munt. Ja va sent hora, i de fet estem fent tard, que a les dones se'ns comenci a reconèixer en l’àmbit dels alts càrrecs, en les institucions, en llocs de poder o de significat rellevant. I se suposa que tots estem fent un esforç en aquest sentit... tots?
Doncs no, resulta que la força política que va guanyar les eleccions té el grup menys paritari de tots (2 dones de 8) i ara el govern forma el jurat per al seguiment del projecte de la biblioteca amb 9 membres entre arquitectes, tècnics i polítics, i no hi ha ni una dona ! Com es veurà reflectida la visió femenina, tan necessària i reivindicada actualment en un equipament municipal del segle XXI? Es fa servir l'expressió que s'ha d'empoderar a les dones, ens omplim la boca i omplim les xarxes, però després ni revolució ni empenta. No les tenim en compte perquè puguin formar part d’òrgans de govern, ni jurats, ni en representacions on es vegi que els temps han canviat. L'organització municipal s'amplia per poder tenir departaments i tècnics en igualtat, però després poca cosa sòlida a part d'uns cartells, fotos i samarretes.
Això fa pensar en una mera etiqueta publicitària o electoral, sense fonament, ni intenció, ni voluntat que sigui un fet, que sigui una realitat. La importància que les dones puguem rellevar aquesta masculinitat comença perquè es tingui en compte la figura femenina en tots els espais possibles, que estigui recolzada, reconeguda, escoltada i valorada.
Un govern on les seves dones van amb la bandera feminista però no les té en compte en quasi cap moment del procés, ni electoral ni posterior, camina cap enrere i promulgant, com sovint, allò que després no fa
