TxA diu que no és un partit, però la realitat és que és un instrument controlat per gent que ha format part de partits de tota la vida i que s'han unit pel seu propi interès. La fórmula funciona mentre es mantenen en el camp de les declaracions, perquè poden defensar una postura i simultàniament la contrària en funció d'amb qui parlin.
En la seva curta història, regidors de TxA s'han posicionat a favor de penjar la bandera espanyola a l'ajuntament i en contra de posar-hi l'estelada (2008), a favor de posar-la (2011) a favor de posar-la als accessos de la vila (2013) i de treure-la de la rotonda del Cros (2017). Fan declaracions a favor del català però també un programa electoral diferenciat per al barri del Cros, en castellà. La última ha estat votar a favor de dedicar carrers a l'1 d'octubre i a la República al consell municipal de nomenclàtor i en contra de la mateixa proposta al ple. Això impedeix la seva realització, en sumar els seus vots al PSC i al PP. L'excusa oficial, com sempre que es volen espolsar responsabilitats, és la participació.
Alguns dels regidors de TxA es declaren republicans, però per davant de les seves conviccions posen els seus interessos i els del seu partit. Quina ètica demostra això? Com ha de gestionar interessos públics algú que fa això?
TxA sap que una part important dels seus votants estan allunyats del sentiment progressista republicà. Això els impedeix donar suport a resolucions que no siguin merament declaratives i tinguin efectes pràctics. Saben que els ho retrauran i tornaran al PP, al PSC, o a C's si un dia es presenten a Argentona.
Els partits republicans van decidir expulsar al PSC del govern després dels fets d'octubre. TxA, en lloc d'aïllar als defensors del 155, fa pinya amb ells per interès de partit i en contra de la voluntat popular expressada reiteradament a les urnes.
