Il·lusió, alegria, somnis, entusiasme, serenor, comprensió, vitalitat, força... nerviosisme, angoixa, por, incredulitat, ràbia, incertesa, incomprensió, soledat, repressió... emocions, democràcia, vot, drets humans...
Com es digereix tot això? Com desfem aquest nus i ganes de plorar en controvèrsia al somriure?
La ciutadania ens hem vist envoltats i acompanyats enmig de la nostra pròpia història escrivint, 40 anys més tard, el guió d'una pel·lícula que es repeteix.
Ningú no es podia imaginar que l'1 d'octubre viuríem un capítol inoblidable de la història de Catalunya. Amb fermesa i convicció, tot i que alguns s'atreveixen a dir que des de la il·legalitat com si estiguéssim fent una malifeta, tots els ciutadans que ho vam voler vam defensar allò que és patrimoni individual i de tots: el dret a decidir.
NINGÚ NO POT VULNERAR ELS DRETS DE NINGÚ
Participàvem amb el convenciment que ho fèiem i ho hem de continuar fent, per decidir com volem ser i organitzar-nos en el camí i en l'intent de fer un nou país, i si més no, per saber quines majories de ciutadans volen una cosa o una altra.
D'aquesta data de l'1 d'octubre ens perseguiran molts records i sentiments inoblidables però en especial es mantindran aquells que ens recordaran la fortalesa i la solidaritat, com a base per a l'astúcia i l'habilitat conjuntada de tots aquells que vam viure-la per esquivar la força brutal dels que intentaven, amb les seves males arts, impossibilitar la lliure expressió del nostre vot, amb la connivència dels partits polítics PSC i PP. Ens hem fet més forts amb el gran teixit associatiu i les nostres institucions més properes. Amb els joves, els avis, els estibadors, els bombers, els agents rurals, els mossos d'esquadra, els advocats, els pagesos com a principals defensors de la terra i fins i tot amb algun capellà, amb els veïns, creàvem una trama per impedir que ens robessin la democràcia. El dolor i especialment la tensió s'ha apoderat de tots nosaltres, tant per aquells que volen un país independent de l'Estat com dels qui no i, tots plegats, no podem defallir en l'exigència que la llibertat d'expressió ha de persistir i no es poden vulnerar els drets de ningú.
