Reunió de caràcter mensual, adreçada a tothom que vulgui parlar sobre literatura, fent una lectura conjunta d'un mateix llibre i entre tots els participants, es fa una anàlisi compartida de les reflexions que es poden desprendre del llibre tractat.
El món de Mariana Enriquez no té per què ser el nostre, i, no obstant això, ho acaba sent. Basten poques frases per a trepitjar-ho, respirar-ho i no oblidar-ho gràcies a una vivor emocional insòlita. Amb la quotidianitat feta malson, el lector es desperta abatut, pertorbat per històries i imatges que mai aconseguirà treure's del cap.
Les autodenominades «dones ardents», que protesten contra una forma extrema de violència domèstica que s'ha tornat viral; una estudiant que s'arrenca les ungles i les pestanyes, i una altra que intenta ajudar-la; els anys d'apagades dictades pel govern durant els quals s'intoxiquen tres amigues que ho seran fins que la mort les separi; el famós assassí en sèrie anomenat Petiso Orejudo, que només tenia nou anys; hikikomori, màgia negra, la gelosia, el desamor, supersticions rurals, edificis abandonats o encantats... En aquests dotze contes el lector es veu obligat a oblidar-se de si mateix per a seguir les peripècies i recerques de cossos que desapareixen o bé reapareixen en el moment menys esperat. Ja sigui una treballadora social, una policia o un guia turístic, els protagonistes lluiten per apadrinar a éssers socialment invisibles, indagant així en el pes de la culpa, la compassió, la crueltat, les dificultats de la convivència, i en un terror tan profund com versemblant.
Mariana Enriquez és una de les narradores més valentes i sorprenents del segle XXI, no sols de la nova literatura argentina a càrrec d'escriptors nascuts durant la dictadura sinó de la literatura de qualsevol país o llengua. Transforma gèneres literaris en recursos narratius, des de la novel·la negra fins al realisme brut, passant pel terror, la crònica i l'humor, i aprofundeix amb dolor i bellesa en les arrels, les flames i les tenebres de tota existència.