Oriol Calvo, director del Museu del Càntir d'Argentona, ha anunciat que es jubilarà d'aquí a menys de dos mesos, posant punt final a una etapa de quatre dècades al capdavant d'una de les institucions més emblemàtiques del municipi. En una entrevista a Paraula d'Argentona, Calvo ha destacat que el museu ha estat “en molts sentits la bandera del poble cap a Catalunya i al món”, convertint-se en un referent cultural més enllà de l'àmbit local.

Quan va assumir la direcció, el Museu del Càntir "era una institució jove i amb recursos limitats". Amb la seva empenta i dedicació, Calvo ha impulsat l'ampliació i la catalogació de la col·lecció, que avui supera les 5.300 peces de terrissa i ceràmica, moltes d'elles de gran valor històric i artístic. A més, ha estat l'artífex de la projecció internacional del museu, establint contactes amb institucions i col·leccionistes d'arreu del món i aconseguint que Argentona sigui coneguda com una de les capitals del càntir.

Un dels moments més significatius de la seva trajectòria ha estat la consolidació de la Festa del Càntir, que cada primer d'agost omple la vila d'artesans, visitants i col·leccionistes. Calvo en subratlla el caràcter únic: “Hem sabut mantenir l'esperit popular i, alhora, obrir-nos a creadors contemporanis que han donat nova vida a una tradició ancestral”. També destaca el paper de la festa com a motor turístic i com a eina per reforçar el sentiment de pertinença dels argentonins.

Durant el seu mandat, el museu ha organitzat nombroses exposicions temporals, moltes d'elles innovadores, que han combinat la preservació del patrimoni amb la mirada actual d'artistes contemporanis. Calvo recorda amb especial afecte les col·laboracions amb escoles i entitats locals: “Sempre hem intentat que el museu fos viu, un espai obert on tothom pogués sentir-lo com a propi”.

En l'àmbit professional, Oriol Calvo també ha tingut un paper actiu en xarxes i associacions museístiques, participant en jornades i congressos especialitzats. El seu coneixement del món de la ceràmica i la terrissa l'ha convertit en una veu autoritzada en aquest camp, i les seves aportacions han contribuït a situar Argentona en l'agenda cultural del país.

Ara, amb la mirada posada en la seva jubilació, assegura que se sent satisfet i agraït. “No ha estat només una feina, sinó una vocació. He tingut la sort de dedicar la meva vida a preservar i difondre un patrimoni que ens defineix com a comunitat.” Tot i deixar la direcció, Calvo no descarta continuar vinculat al món de la cultura i a projectes puntuals que permetin seguir reforçant el llegat del Museu del Càntir.

Amb la seva sortida, s'obre un procés de relleu en la direcció del museu que haurà d'afrontar reptes com la digitalització de fons, l'ampliació d'espais i la necessitat de seguir atraient nous públics. Calvo confia que el futur director o directora sabrà mantenir l'essència del projecte i, alhora, aportar-hi noves idees: “El museu és viu i encara té molt camí per recórrer.”