Després de mesos buscant una institució que pogués garantir la conservació i la consulta pública de l'arxiu, la filla del fotògraf Alfons Güell ha cedit el seu fons a l'Arxiu Comarcal del Maresme. La cessió es va formalitzar el 9 de maig i suposa el trasllat i custòdia de més de 100.000 negatius, tant en cel·luloide com rodets i plaques de vidre. Els objectes del laboratori no formen part de la cessió formalitzada al maig i la seva destinació es decidirà en fases posteriors.

El fons, que fins ara es conservava a la casa familiar d'Argentona, documenta gran part de la vida social, familiar i històrica del municipi i del Maresme al llarg del segle XX. Alfons Güell, que va obrir el seu estudi el 1936, va ser el primer fotògraf professional d'Argentona i va retratar esdeveniments com casaments, festes majors, retrats de família i també moments clau com els efectes de la Guerra Civil al poble.

La cessió s'ha formalitzat en règim de comodat, un acord que permet a la seva filla, Maria Güell, mantenir la titularitat del fons. Actualment, el material ja es troba a les instal·lacions de l'Arxiu Comarcal del Maresme, on ha estat assegurat i dipositat en un espai amb les condicions ambientals adequades per garantir-ne la conservació. La decisió de la seva filla de cedir el fons al Consell Comarcal, i no a l’àmbit municipal, respon al fet que l'Arxiu disposa dels recursos tècnics i econòmics necessaris per fer-se càrrec d'un volum tan gran de material.

Com explica Maria Güell: “L'Ajuntament d'Argentona no disposa, ara, en aquest moment, de l'espai més adequat per a la conservació dels clitxes i, després, el que és més complicat i que val més diners, és escanejar-ho tot. Són més de 100.000 negatius, i això s'ha d'escanejar i documentar.”

Un altre dels factors decisius ha estat que l'Arxiu Comarcal està adequant noves sales a Can Palauet de Mataró que podria acollir en un futur els objectes del laboratori de Güell, així com també els fons d'altres fotògrafs de la comarca.

Maria Güell, a casa seva, envoltada de fotografies i caixes de l'arxiu del seu pare

A partir d'ara, començarà el procés de digitalització, que podria allargar-se durant més d'un any. Maria Güell participarà activament en el procés de documentació. Un recurs clau per identificar les imatges seran les llibretes manuscrites del seu pare, on havia anotat el contingut de moltes de les caixes de negatius. Aquesta informació facilitarà enormement la tasca d'inventariat i descripció.

Segons Güell, haver trobat un lloc segur i obert a la consulta pública dona sentit a la tasca de preservació que ha mantingut durant anys. “Jo el que volia era que es conservés, que es divulgués quan es pogués, que la gent ho pogués consultar, que fos un arxiu viu”, ha explicat a Ràdio Argentona. I hi afegeix: “Estic segura que el meu pare també estaria molt content.”