Les peces de Pep Gómez són de caràcter reivindicatiu i alhora de record dels seus orígens.

Un gest lliure

Pep Gómez és d'arreu però sobretot de la terra de la ceràmica. Nascut a Catalunya, estudiant de l'Escola de Belles Arts de Tarragona, format als tallers de les Illes Balears i al Japó, finalment és a La Borne, a França, on es va instal·lar fa gairebé dues dècades, en aquest poble de terrissers de Berry, famós per les seves coccions amb forns de llenya. Tant si fa peces utilitàries com escultòriques, tant si treballa al torn com utilitzant marrells, les seves peces tenen superfícies arcaiques tenyides de pell de taronja o cobertes d'un esmalt eruptiu, que alguns comparen amb la ceràmica "Fat lava" (efectes de lava) evocant el que en pintura seria l'expressionisme abstracte. Generalment fetes amb gres, de vegades enriquides amb granet o caolí, porten sempre l'empremta de les seves mans o de les diverses eines que utilitza. Perquè el que realment li importa, després de tants anys de pràctica, és mantenir una certa espontaneïtat. No hi ha, doncs, un estil Pep Gómez, a no ser el de la llibertat, el que li va ensenyar el mestre Ryôji Koié i que l'allunya de qualsevol rutina.

Sabrina Silamo