Mossèn Àlex Marzo (Barcelona, 1969) va arribar a la parròquia de Sant Julià el 2004, amb trenta-cinc anys, prenent el relleu a mossèn Miquel Font. Dinou anys després, tanca l'etapa argentonina per encarregar-se de la parròquia de la Bonanova al barri de Sant Gervasi de Barcelona. La vacant que deixa Marzo serà ocupada pel jove mossèn Agustí Vives, ordenat l'any 2019, provinent de la parròquia de M. Auxiliadora de Mataró. 

Per què marxa?
És una decisió compartida amb el bisbe. Ell parla amb cadascun dels mossens i preveres i ens distribueix al llarg de la diòcesi, segons les necessitats que hi ha. El canvi me'l va comunicar a finals de juliol.

Se'n va a Barcelona.
Sí, a la parròquia de la Bonanova, és un santuari marià, dedicat a la Mare de Déu.

La seva tasca canviarà molt?
El mateix que feia aquí ho faré allà. Però primer he de conèixer el lloc, veure la realitat, les necessitats, que a Barcelona són una mica diferents a Argentona.

Ha estat dinou anys a Argentona.
Són molts anys! Vaig venir amb el cabell negre i marxo amb el cabell blanc (riu), no és pels disgustos, sinó pel pas del temps i l'experiència acumulada. M'enduc moltes vivències, la coneixença de moltes persones, de molts moments compartits. He intentat fer una feina, de vegades amb encerts, de vegades no tant o simplement malament. Però sempre intentant complir la missió de donar a conèixer Jesucrist.

Quin ha estat el major repte que ha hagut d'afrontar?
Treballar en una parròquia de poble, lluny de gran ciutat, en una població que va canviant en usos i costums, en la que poca gent treballa al poble... El major repte ha estat buscar nova gent, intentar obrir la parròquia perquè més persones es poguessin apropar. Tenim una comunitat petita, però viva, unida i que comparteix.

Deixa algun repte per resoldre?
El que costa més és mantenir les pedres. Mantenir els espais. En una entitat com la nostra, que no tenim grans recursos, per tot cal la col·laboració de persones i associacions i això costa molt. Suposo que aviat veurem el temple pintat... A mi m'hauria agradat veure-ho ja, però les circumstàncies no ho han facilitat. Però es farà.

Quin aprenentatge personal s'emporta d'aquests dinou anys a Argentona?
Especialment, m'emporto les persones que he conegut i que ens hem estimat. La meva és una professió, però sobretot una vocació, no només requereix habilitat i enginy, sinó també posar-hi el cor. Això és el que deixo i el que m'emporto. Deixo un trosset del cor a Argentona, però també me n'emporto un tros.