Els bessons Claus i Lucas viuen en un país ocupat per forces estrangeres. Són enviats a una ciutat fronterera, fugint de la Guerra —una guerra—, que s'apropa al seu final. La seva àvia, una dona cruel i abjecta que viu en una caseta ruïnosa dels afores, els acollirà de mala gana. Els nois respondran a les penalitats practicant una sèrie d'exercicis amb l'objectiu de fer suportable l'insuportable: el fred, la gana, el dolor, la guerra. Anotaran els seus progressos en un quadern escolar i esdevindran uns mestres precoços i impassibles en l'art de sobreviure.

Així s'inicia la trilogia de Claus i Lucas, d'Agota Kristof, formada per El gran quadern, La prova i La tercera mentida, que Amsterdam Llibres recupera en aquest volum amb traducció de Sergi Pàmies. Aquestes tres novel·les configuren una de les al·legories més torbadores i inquietants sobre l'Europa de la Segona Guerra Mundial, la de la Guerra Freda i la de les revolucions de 1989. Però no tan sols això. Pocs escriptors han arribat tan lluny com Kristof en l'exploració de la identitat, la crueltat, la solitud i la mentida. Escrita amb desapassionada precisió, Claus i Lucas és una freda ganivetada de la qual el lector no acabarà de refer-se mai.