Un grup de dones, empresonades en la madrilenya presó de dones de Ventas, enarbora la bandera de la dignitat i el coratge com a única arma possible per a enfrontar-se a la humiliació, la tortura i la mort. Se'ns conta la història d'Hortensia, Reme, Tomasa, Elvira i altres dones, de com viuen l'empresonament i com han arribat a parar a aquesta presó.
Escrita en clau periodística, narra l'innecessari sofriment de les dones republicanes a les presons franquistes en els anys immediatament posteriors a la fi de la contesa, establint una narració des d'un punt de vista omniscient. És una història de temps de silenci, on es relata el sofriment d'aquelles dones que van perdre una guerra i l'agonia que vivien sense conèixer com seria la seva final. L'obra està documentada en històries reals, l'autora va suavitzar alguna d'elles i va introduir nous matisos.