Ajuntament d'Argentona
×  
Memorial Joan Bialet Massè Memorial Joan Bialet Massè
  • L'Ajuntament impulsarà, amb el Casal Argentí de Barcelona i el suport de les entitats de la vila, un programa de recuperació de la memòria i la figura d'aquest argetoní
  • Metge, advocat, agrònom i enginyer, Bialet Massèva impulsar el primer gran embassament de l'època a l'Amèrica Llatina. Va promoure també una legislació per fer l'ensenyament primari gratuït, públic i laïc

L'Ajuntament d'Argentona i el Casal Argentí de Barcelona han presentat aquest diumenge al migdia, a La Sala d'Argentona, el Memorial Joan Bialet Massè, un homenatge a la figura d'aquest argentoní que a finals del segle XIX es va exiliar a l'Argentina, on va desenvolupar una important tasca en l'àmbit social, laboral i educatiu al país sudamericà.

L'acte s'ha dut a terme preservant les mesures de seguretat i distanciament sanitària. Nascut el 1946 al veïnat del Cros amb el nom de Joan Paulí Batlle i Mas, va emigrar el 1873 a la provincia argentina de Córdoba, on es va canviar el nom per Joan Bialet Massè.  

El regidor de Cultura, Àngel Puig, ha assegurat que el Memorial vol "no només reconèixer, sino donar a conèixer qui va ser Bialet Massè. A la tardor organitzarem més activitats per divulgar la seva obra i conèixer diverses facetes, amb la col·laboració de diverses entitats del municipi, com l'Aula d'Extensió Universitària, el Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, entre d'altres". 

Diego Arcos, president del Casal argentí de Barcelona, considerava que "cal fer un acte de justícia, com a català i argentoní. Va ser un gran home que es va haver d'exiliar i convertir-se en una nova persona, Bialet Massè. Cal fer un reconeixement de reparació perquè Catalunya reconegui un dels grans homes de la seva història, i que va ser silenciat pel govern i les autoritats"

També ha participat una representant del municipi de Bialet Massè, resident actualment a Alemanya. La presentació del Memorial l'ha tancat l'alcaldessa d'Argentona, Gina Sabadell, qui ha reconegut que "Bialet Massè és una figura una mica desconeguda per nosaltres, però va desenvolupar una gran trajectòria a l'Argentina i gràcies a la col·laboració de moltes persones podem ara recuperar tot el que va fer".

L'acte ha comptat també amb diverses interpretacions de peces musicals, a més de l'himne argentí i el de Catalunya, i el passi de diverses projeccions i testimonis que han recordat els capítols més destacats de la seva vida i quin és el seu llegat.

QUI VA SER BIALET MASSÈ

Joan Bialet i Massè (Argentona, 19 de juny de 1846 - Buenos Aires, 22 d'abril de 1907) fou un metge, advocat, agrònom i enginyer català. Fou l'artífex del primer gran dic-embassament d'Amèrica Llatina, el dic de San Roque. El 1884 va promoure la llei 1.420 de l'Argentina, per la qual, i per primer cop al món, l'ensenyament primari era públic, gratuït, mixt, neutral i laic, dels 6 als 14 anys. Fou catedràtic de legislació industrial i obrera a la Universitat de Córdoba. Un municipi de la regió du el seu nom i també hi ha un museu que recorda la seva figura i trajectòria. 

El 1884, Bialet s'inicia com a empresari, creant la fàbrica de calç i ciments “La Primera Argentina”. És considerat precursor del dret laboral per les seves aportacions sobre responsabilitat empresarial. Va ser regidor i president del consell municipal de Córdoba, cofundador del Partit Socialista i del Centre Català de Rosario, a més d'un dels promotors de la llei d'educació gratuïta, pública, laica i obligatòria, redactor de la llei de les vuit hores i autor del monumental Informe sobre l'estat de les classes obreres a l'interior de la República (1904), en què analitzava les condicions laborals del país amb una incomparable visió antropològica.

El dique de Sant Roque va permetre desenvolupar tot un sistema d'irrigació i de provisió d'aigua potable a la veïna i creixent ciutat de Córdoba. Com a homenatge pòstum, a la zona on havia aixecat el 1884 la Fábrica de Cales y Cementos La Primera Argentina, es va establir el 23 de novembre de 1911 el municipi de Bialet Massé.

Publicat el 11.07.2020