Svetlana Al·lilúieva va ser l’única filla del dictador soviètic. I semblava destinada a patir les pitjors catàstrofes. La mare es va suïcidar quan Svetlana tenia sis anys, farta de la convivència amb el seu marit. Als setze anys, Svetlana va enamorar-se d'un director de cinema jueu que el seu pare va enviar al gulag. Més tard, el 1963, va tornar a enamorar-se, ara d'un intel·lectual d'esquerres hindú, i quan va morir Svetlana va voler portar-ne les cendres a l’Índia. En ser allà, va demanar asil polític a través de l'ambaixada dels Estats Units. Quan va arribar a Nova York pensava haver trobat finalment la llibertat. Però la guerra freda estava en el seu punt àlgid i Svetlana es convertia en un dels objectius principals dels serveis secrets nord-americans i soviètics.
