El proper dissabte 21 de gener se celebrarà l'acte de nomenament com a filla predilecta d'Argentona a Consol Nogueras i Seda (1882-1951), nascuda a Argentona i veïna de Mataró, que va esdevenir la primera regidora elegida democràticament a l'Ajuntament de Mataró, entre els anys 1934 i 1939. Amb l'arribada de la dictadura, és va exiliar a França, fins a la seva mort.
El reconeixement es farà a les 18 hores al Saló de Pedra, i es podrà seguir en streaming al web municipal i al canal de l'Ajuntament a YouTube. Comptarà amb la participació, entre d'altres, de l'alcaldessa Gina Sabadell i el regidor de Cultura, Àngel Puig.
El divendres 13 de gener, a les 19:00 hores, coincidint amb l'inici de la Festa Major d'hivern, es farà també la descoberta d'una placa commemorativa a la seva casa natal, a l'encreuament entre els carrers Gran i Nou.
Consol Nogueras i Seda
Segona filla del matrimoni de Josep Nogueras i d'Encarnació Seda, neix a Argentona el 18 d'abril de 1882.
El matrimoni Nogueras-Seda, que des del 1877 resideix a Argentona, tindrà sis filles. Les germanes Nogueras-Seda van a l'escola de les religioses de la Immaculada Concepció, una congregació instal·lada a Argentona des del 1883. La seva infància està marcada pel tarannà de la societat argentonina, majoritàriament agrària i molt polaritzada entre el caciquisme monàrquic i el republicanisme rabassaire.
El 19 de gener de 1907 Consol Nogueras es casa amb Joan Carbonell i Gual a la parròquia de Sant Julià d'Argentona, El jove matrimoni va a viure al carrer del Torrent, 9, on neixaran els seus primers dos fills: Salvador i Josep. Els primers anys del matrimoni, Consol Nogueras té cura de la criança dels fills i de les tasques domèstiques. El 12 de febrer de 1913, la seva mare mor de diabetis i la Consol hereta la masia de Can Bernat del Far.
El 1914, va a viure a Mataró, on neixarà el seu tercer fill, Santiago. Obren una carnisseria, el negoci familiar, on la Consol porta la venda, el magatzem i la comptabilitat. És una dona activa i de molt caràcter que té aficions culturals. Li agrada llegir i anar al teatre. Amb el temps i l'activitat a la botiga es va forjant una personalitat i un perfil de dona que, més enllà de la seva professió, mostra un afany de conèixer i intervenir en els esdeveniments socials, culturals i polítics.
El 1933 el Centre Republicà Federal de Mataró crea la Secció Femenina, que Consol Nogueras presideix, i de la que formaran part una cinquantena de militants. La seva empenta i energia, així com el reconeixement dels seus companys de militància del partit a Mataró, l'impulsen a incorporar-se a la candidatura d'ERC a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934. ERC guanyarà per majoria absoluta i obté 16 regidors. La Consol Nogueras, 12a de la llista, serà la primera regidora de la història de Mataró. Assumeix tasques d'assistència social.
L'Ajuntament es dissol per ordre miitar arran dels fets d'Octubre de 1934, però al febrer del 36 la Consol i la resta de regidors prenen de nou possessió dels seus càrrecs al consistori. La Consol Nogueras continuarà sent regidora amb l'esclat de la Guerra Civil i fins a la seva marxa a l'exili, el gener de 1939, amb el seu fill petit, Santiago. Després d'estar al camp de concentració d'Arles, serà traslladada per Creu Roja Internacional fins a Saint-Uze. S'acabarà traslladant anys després a Grenoble, on obrirà una botiga de comestibles. Malalta de diabetis, morirà a Corenc el 1951, amb 69 anys, sense poder retrobar-se ni amb el seu marit ni amb els seus dos fills grans.
Informació: Fundació Josep Irla
La historiadora Margarida Colomer ha publicat la seva biografia "Consol Nogueras i Seda. Filla d'Argentona i primera regidora de Mataró de 1934-1939", una edició de l'Arxiu Comarcal del Maresme amb el suport dels ajuntaments d'Argentona i Mataró i del Consell Comarcal del Maresme.
A principis d'aquest any l'Ajuntament de Mataró li va atorgar el títol de filla adoptiva de la ciutat.