Pla director i definició estratègica territorial en l'àmbit de la promoció económica de la Riera d'Argentona 2015 - 2018 1 INTRODUCCIÓ 5 2 ANÀLISI SOCIOECONÒMIC DEL TERRITORI 6 2.1 DESCRIPCIÓ DEL TERRITORI 6 2.2 TEIXIT PRODUCTIU 8 2.3 ACTIVITAT INNOVADORA 11 2.4 OCUPACIÓ 12 2.5 FORMACIÓ 13 2.6 TURISME 15 2.7 COMERÇ 17 2.8 POLÍGONS INDUSTRIALS 18 3 RECURSOS I FUNCIONS DEL SERVEIS DE PROMOCIÓ ECONÒMICA ALS MUNICIPIS PARTICIPANTS I AL MARESME 20 3.1 ANÀLISI DE L'ACTIVITAT DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DELS MUNICIPIS D'ALTRES ADMINISTRACIONS COMPETENTS 20 3.2 RESUM AGREGAT DELS SERVEIS DE PROMOCIÓ ECONÒMICA 34 4 DAFO I CONCLUSIONS OPERATIVES 36 4.1 DAFO 36 4.2 CONCLUSIONS OPERATIVES 37 5 ESTRATÈGIA CORPORATIVA 40 6 PLA D'ACTUACIONS 42 7 QUADRE RESUM DEL PLA D'ACTUACIONS 47 8 NOVES ÀREES I ACTIVITATS I SERVEIS DE PROMOCIÓ ECONÒMICA 49 8.1 SUPRAMUNICIPALITAT 49 8.2 TEIXIT PRODUCTIU I ENTORN EMPRESARIAL 50 8.3 EMPRENEDORIA I ECONOMIA SOCIAL 52 8.4 TURISME I RESTAURACIÓ, PATRIMONI I ENTORN NATURAL 52 8.5 PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ AGROALIMENTÀRIA ECOLÒGICA 52 8.6 RECERCA DE FINANÇAMENT PER A PROGRAMES I PROJECTES 52 8.7 COMUNICACIÓ, GESTIÓ DEL CANVI I SEGUIMENT 54 2 ©2015 Innopro Global Services, S.L. 9 GOVERNANÇA I GESTIÓ 55 9.1 GOVERNANÇA DE LA PROMOCIÓ ECONÒMICA SUPRAMUNICIPAL 55 9.2 FORMALITZACIÓ DE LA COL·LABORACIÓ 55 9.3 RECURSOS MANCOMUNATS DE PROMOCIÓ ECONÒMICA 56 9.4 GESTIÓ DEL PLA D'ACTUACIONS 56 3 ©2015 Innopro Global Services, S.L. ÍNDEX DE TAULES I FIGURES Figura 1: Els quatre municipis de la Riera d'Argentona dins la comarca del Maresme 6 Figura 2: Resum característiques dels municipis. 7 Figura 3: Nombre i percentatge d'empreses per sectors. 8 Figura 4: Especialització relativa subsectorial. 9 Figura 5: Majors empreses dels municipis. 10 Figura 6: Dimensió empresarial. 11 Figura 7: Perfil innovador del teixit productiu del Maresme. 12 Figura 8: Taxa d'atur dels municipis i la comarca 201. 12 Figura 9: Atur registrat per trams d'edat durant el 2T 2015 (%). 13 Figura 10: Resum d'oferta formativa. 14 Figura 11: Mapa turístic del Maresme. 16 Figura 12: Establiments turístics de la província, per comarques. 16 Figura 13: Agents de l'ecosistema innovador dels sectors prioritaris del territori. 51 Figura 14: Caracterització de les actuacions en el Pla d'Acció anual 58 Figura 15: Plan Do Check Act 59 Figura 16: Exemple de fitxa de seguiment 59 4 ©2015 Innopro Global Services, S.L. 1 Introducció El context de la promoció econòmica ha canviat de forma substancial els darrers anys i diverses tendències es superposen. Primer, s'han reduït els pressupostos ordinaris i el finançament basal, alhora que es posava en dubte el valor de la promoció econòmica de nivell local (fins i tot amb propostes legislatives que pretenen limitar les competències en promoció). Segon, les oportunitats de finançament dels projectes i programes de promoció econòmica són cada cop més competitives, requereixen agregacions territorials majors i es desplacen cap als fons europeus. Tercer, durant la crisi econòmica s'ha fet palesa la dificultat d'impactar en l'activitat econòmica i els nivells d'ocupació des de les limitades capacitats dels serveis de promoció econòmica, és imprescindible doncs, treballar en xarxa, en col·laboracions publico- privades, amb els agents econòmics i de coneixement del territori. Aquest marc, i les respostes per enfrontar-lo, es resumeixen en els següent quadre: El present projecte sorgeix de la voluntat d'afrontar aquest canvi de forma mancomunada entre els municipis de la Riera d'Argentona - Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius i Òrrius. Així, l'objectiu del "Pla Director i definició estratègica territorial en l'àmbit de la Promoció Econòmica de la Riera d'Argentona 2015-2018" és construir una ens de desenvolupament econòmic supramunicipal que lideri i articuli la promoció i estratègia econòmica del territori, a partir de les institucions i capacitats ja existents. Es proposa establir un planejament estratègic altament operatiu en resposta als reptes i oportunitats del territori i del teixit productiu. Des de l'Ajuntament d'Argentona, municipi que impulsa aquest projecte, de forma concertada i mancomunant els recursos amb els municipis de Cabrera de Mar, Òrrius i Dosrius, es pretén esdevenir territori referent a la comarca en desenvolupament i impuls de l'activitat econòmica i alhora construir una futura agència de promoció econòmica (a partir de l'estructura del SEMPRE i els serveis de promoció econòmica dels 4 municipis), d'acord amb els criteris i metodologies d'actuació d'aquest Pla Director. 5 ©2015 Innopro Global Services, S.L. 2 ANÀLISI SOCIOECONÒMIC DEL TERRITORI 2.1 Descripció del territori 2.1.1 El Maresme La comarca del Maresme, abocada a la mar Mediterrània, està situat entre el riu Tordera (al nord) i la vila de Montgat (inclosa en la comarca, al sud). De l'altre costat de la seva frontera nord, passat el riu Tordera, es troba la vila de Blanes i on comença la Costa Brava, i passada la seva frontera sud, més enllà de Montgat, comença la comarca del Barcelonès. El Maresme limita amb les comarques costaneres del Barcelonès (al sud) i de La Selva (al nord). A més el Maresme comprèn part de les comarques naturals de les serres de Marina, Montnegre i Corredor. Aquesta orografia fa que el Maresme sigui una comarca litoral però alhora amb forts contrasts i una gran diversitat de paisatges. El Maresme està integrat per un total de 30 municipis. És la quarta comarca més poblada de Catalunya (456.565 hab.), amb municipis que oscil·len entre els 700 habitants d'Òrrius i els 124.000 de Mataró que n'és la capital. Figura 1: Els quatre municipis de la Riera d'Argentona dins la comarca del Maresme El Maresme ha estat un important pol industrial des del 1800, destacant especialment les indústries tèxtil, química i metal·lúrgica. L'agricultura destaca històricament en les seves vessants viticultora, floricultora i horticultura (que suposa més de la meitat de la producció d'aquest sector a Catalunya). La pesca i el turisme han estat també sectors rellevants en una comarca amb tants quilòmetres de costa. L'autopista C-32 comunica Barcelona amb Palafolls, travessant tota la comarca. La N-II (Madrid-La Jonquera) també la creua de forma paral·lela a la costa. La C-60 va de Mataró fins a Granollers, comunicant amb la AP-7. Per tant, a més de ser una comarca situada al centre de Catalunya està molt ben comunicada amb la capital, amb França i amb l'interior de la 6 ©2015 Innopro Global Services, S.L. península. Existeix una línia de ferrocarril, la R1 de Rodalies Renfe, (Hospitalet de Llobregat- Maçanet/Massanes) i diverses línies d'autobusos públics urbans i interurbans. La primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica va ser ideada per un mataroní, Miquel Biada i Bunyol i va unir Mataró amb la capital catalana el 1848. Aquest fet posa de relleu que la comarca ha estat un territori capdavanter, de vocació industrial, però conservant la seva característica identitat residencial i creativa, com en els municipis de Caldes d'Estrac, amb les seves termes, o Mataró, Canet de Mar, Arenys de Mar, El Masnou, amb el seu llegat Modernista i bressol d'artistes, poetes i escriptors. 2.1.2 La promoció econòmica als municipis de la Riera d'Argentona Els municipis de la Riera d'Argentona, inicien la seva col·laboració a partir de compartir recursos en l'àmbit de l'ocupació. Amb aquesta filosofia de concertació, transversalitat i mancomunació de serveis entre municipis comencen a compartir un insertor laboral itinerant. Altres temes que també comencen a plantejar-se de treballar plegats, sobretot per part dels municipis de Dosrius i Òrrius, és la derivació d'usuaris no només a la Borsa de Treball sinó també en temes relacionats amb empresa i emprenedoria i l'assessorament d'usuaris. Fins ara aquests podien anar al Consell Comarcal, però el servei de Promoció Econòmica d'Argentona (SEMPRE), amb tècnics especialitzats en emprenedoria i empresa comença a atendre els usuaris d'aquests dos municipis, per proximitat i per qualitat de servei. D'aquesta manera, es va començar a gestar la idea d'establir convenis formals en tot l'àmbit de la promoció econòmica local, per tal d'optimitzar dels recursos públics i la concertació supramunicipal en les actuacions de promoció econòmica i el foment del teixit productiu local. Així, en un context de crisi econòmica profunda, els municipis petits poden disposar i oferir serveis integrats de suport, dinamització i consolidació a les empreses i a les iniciatives empresarials del seu territori amb un cost reduït, però sobretot serveis de qualitat ja sigui en la seva gestió com en el personal especialitzat. Per tant, l'àmbit d'actuació de les accions passa a ser de més de 20.000 habitants i s'augmenta la massa crítica per dissenyar i oferir serveis més amplis. A continuació es presenta una taula amb les dades demogràfiques bàsiques dels municipis participants en el projecte, així com la seva distribució urbanística: Superfície Densitat Habitants Municipi Polígons Industrials (km²) (pobl./km²) (Padró 1-2014) Argentona 25,4 471 11.963 El Cros, Can Negoci i El Nord Les Cots, Pol. Ind. Del Mig, Cabrera de Mar 8,98 504 4.525 Santa Margarita Dosrius 40,73 126 5.137 3 Polígons Òrrius 5,66 122 690 Polígon Industrial molt petit Total 80,77 22.315 Figura 2: Resum característiques dels municipis. Font: Elaboració pròpia a partir de Diputació de Barcelona i Ajuntaments 7 ©2015 Innopro Global Services, S.L. 2.2 Teixit productiu Els municipis de la Riera d'Argentona presenten, en relació al Maresme i al conjunt de Catalunya, una economia activa i diversa, amb sectors primari, industrial i de serveis consolidats, que ofereix oportunitats laborals als seus ciutadans. Aquesta economia de configuració atractiva ha estat capaç, durant les darreres dècades, d'atraure empreses industrials i de comerç i serveis de mida rellevant, alhora que configurar un entorn d'emprenedoria i empresa familiar dinàmic. Això es tradueix en taxes d'ocupació inferiors a la mitjana comarcal i catalana i una renda familiar disponible superior o molt superior a la mitjana provincial, en els quatre municipis. La distribució d'empreses entre sectors permet observar que, tot i tenir mides i característiques força diferents, els quatre municipis compten amb una distribució sectorial molt similar. És important notar la importància del sector industrial, que representa una quarta part de les empreses a la Riera d'Argentona. Primari Indústria Construcció Serveis Total Argentona 5 80 35 211 331 Cabrera de Mar 1 90 25 231 347 Dosrius 3 36 11 85 136 Òrrius 0 5 2 12 19 Total 9 211 73 539 833 % empreses Primari Indústria Construcció Serveis Total Argentona 2% 24% 11% 64% 100% Cabrera de Mar 0% 26% 7% 67% 100% Dosrius 2% 26% 8% 63% 100% Òrrius 0% 26% 11% 63% 100% Mitjana 1,1% 25,3% 8,8% 64,7% 100,0% Figura 3: Nombre i percentatge d'empreses per sectors. Font: Diputació de Barcelona En major detall, el següent quadre permet veure l'especialització relativa dels municipis envers la província de Barcelona. Es ressalten en negre els valors superiors a 10 S'han exclòs de la visualització per colors dues dades d'Òrrius pels seus valors elevats que descontextualitzen la comparació 8 ©2015 Innopro Global Services, S.L. Figura 4: Especialització relativa subsectorial. Font: Diputació de Barcelona 9 ©2015 Innopro Global Services, S.L. A continuació es presenta el llistat de les 30 majors empreses, per volum de facturació. Les majors empreses es concentren, com és esperable, en la indústria (tèxtil, plàstic) i el gran comerç (gran distribució i comerç al major). Figura 5: Majors empreses dels municipis. FONT: DUNS 100.000 a partir del Registre Mercantil 10 ©20