RUTA LITERÀRIA PER ARGENTONA Elaborada per Llorenç Soldevila i Balart AJUNTAMENT D'ARGENTONA 2 · GEOGRAFIA LITERÀRIA Sumari Plaça de l'Església ....................................................................................... 3 Miranda de la Rectoria .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Museu del Càntir. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Can Borrell (can Caliptus) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Monument a Joan Maragall . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Casa de Puig i Cadafalch. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Paret de les Mentides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Biblioteca Joan Fontcuberta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Font de Sant Domènec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Casa de Josep Lladó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Can Ripoll .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Creu de terme de Sant Sebastià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Hotel Colón . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Antiga casa Guardiola .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Monument al tramvia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Capella del Sant Crist .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 Can Massip . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Can Baladia .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Antic xalet de la família Pérez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Hotel Solé . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Font Picant .............................................................................................. 38 L'Aixernador ............................................................................................ 40 Can Cabanyes .......................................................................................... 41 Sant Pere de Clarà .................................................................................... 43 Can Riudemeia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Argentona, gener de 2022 La Impremta. Edició de 500 exemplars Edita: Ajuntament d'Argentona Diseny de la maqueta: Domènec Òrrit. Maquetador: Salvador Calafell Revisió històrica: Enric Subiñà Fotos: de Roger Soldevila, llevat de les pàgines 9 (E. Subiñà), 17 (Alfons Güell) i 32, 34, 36, 37, 39 i 40 (L.S.B.) Amb la col·laboració del ARGENTONA · 3 Argentona Plaça de l'Església L'actual església en substituí una de romànica ja es- mentada el 1024, segurament a causa de les reduïdes dimensions que tenia. Fou edificada de bell nou a inicis del segle xvi en estil gòtic tardà català. En la façana hi ha dos sepulcres procedents del monestir de Sant Pere de Clarà, traslladats a inicis del segle xx. El 1583 es començà l'edificació de la sagristia i la torre del Comunidor. La capella del Sagrament es reedificà a finals de segle xix, sota direcció de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Arran de l'incendi i la destrucció soferta el maig de 1939 durant la Guerra Civil, l'església es reconstruí el 1941 i s'amplià ostensiblement entre el 1949 i el 1958. Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845-Vallvidrera, 1902) va fer com a mínim set estades a Argentona, quatre de breus anteriors a 1889; una de tres setma- nes de durada pel Corpus de 1889, quan datà la prosa Lo Corpus en Argentona, que transcrivim a continuació; una altra el 1892, quan hi data dos poemes i, finalment, una darrera de circumstàncies, el gener de 1902, per a casar la jove cabalera argentonina Josefa Gallemí amb l'advocat barceloní Lluís Viola i Vergés, amic del poeta. Hi podem llegir, a banda del text de Verdaguer, dos fragments de memòria d'Eudald Canivell (Barcelona, 1858-1928) i de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867-Barcelona, 1956). Lo corpus en Argentona M'és per demés agradable aquest poble. Tres setmanes ha que hi só i no és pas aquesta la primera ni la segona vegada que el visito; mes, trobant-me bé a casa, no havia seguit, ni tal volta hauria seguit mai tan bé sos carrers es- ... badiats i ses places obertes a tots los vents, com ho acabo de fer avui, i no pas amb un company qualsevol, sinó amb la companyia de Jesús Sagramentat. 4 · GEOGRAFIA LITERÀRIA Si no puc, doncs, parlar del poble per no ser-ne coneixedor, tampoc podré dir gran cosa de la processó perquè hi anava, i los que hi van són los qui menos la veuen. Més encara, hi anava al costat del celebrant, re- vestit amb la dalmàtica de subdiaca, i, per lo tant, era una de les anelles de la llarga, virolada i torcedissa cadena que, sortida de la iglésia, semblava que hi volgués lligar lo ramat esgarriadís d'aquells barris que s'escampen i fugen cada un pel seu cantó. La gent anava endiumenjada amb la roba millor que tindria en ses calaixeres; les cases s'endiumenjaven també, empal·liant ses finestres i bal- cons de cobrellits i d'humils domassos. Los carrers i les places estaven tan sembrats de flors de ginesta i co- berts de capblaus i roselles que dolia haver-los de trepitjar; de vegades, me feia la il·lusió de que em passejava per un bocí de sembrat o per una tiroia de prada que, retallat amb unes estisores de gegant, algú hi hagués transportat. Los dos joves pabordes, que no sé per què se diuen ací caps de quina, anaven al costat de la blanca bandera de la Minerva, duent en una mà lo cordó i en l'altra un bonic ram de clavells que són, com de costum en aqueixa diada, de l'hort de la rectoria. Lo solemne cant Sacris alternava amb la música i les escopetades amb l'alegre tritlleig de les campanes que voltaven enjogassades en lo campa- nar. Les veus i la cridòria dels infants responia al cant del rossinyol que se sentia en totes les arbredes veïnes. Jo no entenc el llenguatge d'aques- tos aucells, ni sabia què deien los nins en los braços de ses mares, mes me semblava que, en aquella hora d'alegria, en aquella solemnitat i a la presència divina de la Custòdia, no podien dir altra cosa que la resposta dels «Goigs de la Minerva» que es cantaren després: abeurar-se en la font amorosa del seu cor de pare. Apareixia que algun brinet de llum, que algun raig de claror espiritual passava de l'Hòstia sacrosanta a les ànimes senzilles i obertes a ses influències divines. La processó ha fet la meitat del camí a la nit, nit serena i hermosa, brodada d'estrelles i emmantellada amb un mantell de celístia; mes la llum dels ciris avui era més bella per mon esperit que la de les estrelles, i la celístia de la terra avantatjava a la del cel a l'entorn del sagrat tabernacle, i semblava emplatallar i argentar aqueix poble ditxós i a la rica naturalesa que el rodeja. I com li esqueia llavors, a parer meu, lo bonic nom d'Ar- gentona! Allà, i en tots los pobles del món, i en la terra com en lo cel avui i Per sempre sia alabat lo Santíssim Sagrament. Verdaguer, Jacint, Prosa, p. 521-523. L'església de Sant Julià d'Argentona és l'únic que poguí veure de la població. És d'elegant arquitectura gòtica. Damunt la porta, ben resguardada del temps, hi ha pintada la fetxa de la consagració. En l'in- terior és molt notable l'altar major, que mereix un detingut i minuciós estudi: me paregué ésser d'últims del segle xv o de principis del xvi. Sabut ... és que el mal gust dels segles xvii i xviii ha fet que no arribessin intactes fins a nosaltres algunes obres d'art; en aqueix cas se troba l'altar de què ARGENTONA · 5 m'ocupo, puix té lo sacrari barroc que substituí el magnífic primitiu, quals artístiques tapes resten avui damunt d'una llibreria en la rectoria. Per sort se parla de tornar-lo a son primer estat. Pot ésser nostra excursió puga in- fluir-hi. Déu vulla que aixís se fàcia. Molta és la consemblança que té amb lo de Sant Bartomeu de la Quadra, si bé l'avantatja en la riquesa de colorit, proporcions de les figures i en l'exuberància i delicadesa d'adornos. Altre altar del segle xvi és també digne d'ésser mentat, mes per des- gràcia mans sacrílegues mutilaren gran part de ses belles figures. La trona és una magnífica obra de talla, que si bé té imperfeccions, no per això deixa d'ésser notable. Canivell, Eudald, "Excursió a Argentona i Òrrius", p. 23-26. Passo la nit, que em sembla tranquil·la. L'endemà, divendres, en rompre el son, ens sobresalten cops de culata com si es donessin a la porta de casa. Silenci després, no se sent més que un silenci esglaia- dor; no és a casa on truquen. Esperem. Al cap d'uns minuts, nous cops violents. Silenci. Obrim amb cura la finestra: ningú. Intento dormir, segur que no és a casa on truquen. Al cap de poc em desperten uns trets. An- goixa, silenci després: la son benaurada. Al matí, em sembla la vigília de Sant Jaume, conec el desastre. Nous bàrbars han vingut del costat de Vilassar; han pres l'hort de casa i han voltat la plaça de l'església; han apuntat amb revòlvers l'alcalde i han cre- mat el temple. L'altar s'ha incendiat; les flames han marcat les línies de les cresteries. Sant Julià ha caigut a terra amb gran estrèpit, com una amenaça terrible que commou la gent del país que creu. Sant Ramon no ha pogut ésser cremat. Misteri! Pretenen arrencar la creu de ferro de dalt el campa- nar i els sembla com si la torre de granit oscil·lés. No podem anar a missa perquè no hi ha temple ni sacerdots. Orga- nitzem la lectura de les oracions de la missa a casa. Tot menys la consa- gració. Tot menys la partició del pa i la beguda de vi consagrat. L'evangeli i l'epístola prenen nous accents. Les oracions en què es commemoren els màrtirs, un caire d'actualitat. Resem com els cristians primitius, nosaltres, els cristians darrers. Puig i cadafalch, Josep, Memòries, p. 361-362. Miranda de la Rectoria Just al capdamunt de les escales que donen accés a la plaça de l'Església, en el lloc on un banc ens invita seure serà un bon punt fer-hi una lectura. Tenint a l'horitzó una llenca de mar, el poema de Josep Carner (Barcelona, 1884-Brusel·les, 1970) tracta de tres homes d'Argentona que un dia van voler anar a mar quan el terme municipal d'Argentona, abans de l'intercanvi amb Mataró, hi arribava. Cançó dels tres homes d'Argentona que van anar a mar Tres homes d'Argentona, al temps de la calor, ­Anem a mar! ­exclamen, que és tan retornador.­ ... 6 · GEOGRAFIA LITERÀRIA Es deien (tres persones que tots en feien cas) el Nofre de l'Antònia, el Saberut i el Nas. L'un va portar una ullera, l'altre un parell de pans, i l'altre un tros de vela i cues de llibants. Dessota un pi de platja reposen del fadic; la mar s'emplomallava. i es bellugava un xic. I la cançó que canto, la tan gentil cançó dels tres que a mar anaven al temps de la calor, contant mil aventures hauria entretingut, i duraria hores, com prou hagués volgut, ­en lloc d'acabar ara tan aviat, de cop,­ no fos que ells s'embarcaren tots tres en un esclop. Carner, Josep, dins Històries i llegendes i..., de Joaquim Ripoll, p. 151. ARGENTONA · 7 Museu del Càntir És un museu dedicat als atuells d'aigua. Va ser fundat el 1975 a la Casa Gòtica. Els seus orígens es relacionen amb la Festa del Càntir, que se celebra d'ençà del 4 d'agost de 1951. Tant la Festa com el Museu van ser una iniciativa de Jaume Clavell i Nogueras. Des de juliol 2000 es va traslladar a l'antiga Casa de la Cultura conegut com a Cal Car- boner, un edifici del segle xvi. La col·lecció, única a Europa, té més de quatre mil exemplars que van de l'edat de bronze fins a Picasso. En qualsevol punt del museu podem llegir el poema que Josep Lladó (Argentona, 1933) va dedicar al càntir genèricament. Aquest càntir vell Aquest càntir vell que guarda el Museu un jorn conegué l'escalf d'altre sostre; d'ell traguejà la pubilla o l'hereu tornant de la font, a la llum del llostre. Va romandre humil, voltat de mullim, vora el portal, ran del banc de l'entrada, mes, en alçar-lo, el feien sublim i obligava a aixecar al cel la mirada. ... 8 · GEOGRAFIA LITERÀRIA