Protocol d'actuació municipal en drogodependències d'Argentona Argentona, 23 de juny 2008 Protocol d'Actuació Municipal en Drogodependències Protocol d'actuació municipal en drogodependències Comissió de treball de drogodependències de la xarxa XAIRADÓ Argentona, juny 2008 Amb el suport de: I Protocol d'Actuació Municipal en Drogodependències COMISSIÓ DE TREBALL DE DROGODEPENDÈNCIES Aquest document ha estat el.laborat per la Comissió de treball formada per: Aleidis Vila Dinamitzadora del casal de Joves municipal Anna Gratacós Psicopedagoga de l' EAP del Baix Maresme Anna Petit Tècnica d'Ensenyament de l'Ajuntament d'Argentona Anna Sánchez Tècnica de Formació de l'Ajuntament d'Argentona Assumpta Sánchez Caporal dels Mossos d'Esquadra de Mataró Carolina Ramirez Tècnica de Promoció Económica Cristina Oliveras Educadora Serveis Socials d'Atenció Primària d'Argentona Elena Fernández Treballadora social de l'ABS d'Argentona Eva López Educadora Social del CAS-D de Mataró Isabel Fontanet Treballadora social de l'ABS d'Argentona Margarida Castellà Tècnica de joventut d'Argentona Marta Comellas Infermera de l'ABS d'Argentona Mercè Alòs Assessora de la Diputació de Barcelona Mercè Perez Tècnica de Joventut de l'ajuntament d'Argentona Mercè Valero Agent Mossos Esquadra de Mataró Mireia Puigdolles Psicòloga de Serveis Socials d'Atenció Primària d'Argentona Mònica Bertran Cap de serveis de Joventut d'Argentona Núria Cerezuela Coordinadora pedagògica de l'IES d'Argentona Pere Anglada Cap policia local d'Argentona Susanna Abril Dinamitzadora del casal de joves municipal Teresa Ruiz Treballadora social del CASD de Mataró Expressar el nostre agraïment a totes aquelles persones i institucions que amb el seu suport i col.laboració han fet possible l'el.laboració d'aquest protocol. Argentona, juny de 2008 II Protocol d'Actuació Municipal en Drogodependències ABREVIATURES ABS: Àrea Bàsica de Salut CAS-D: Centre d'Atenció i Seguiment de les Drogodependències IES: Institut d'Ensenyament Secundari PGS: Programa de Garantía Social RRI: Reglament de Règim Intern Sempre: Servei Municipal de Promoció Econòmica Ajuntament d'Argentona SSAP: Serveis Socials d'Atenció Primària SPOTT: Centre comunitari d'atenció a les persones amb drogodependències de l'Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona. III Protocol d'Actuació Municipal en Drogodependències ÍNDEX 1.- Introducció 5 2.- Dades estadístiques 7 3.- Patrons i indicadors de consum 14 4.- Algunes conseqüències del consum de drogues 18 5.- Marc legal 22 6.- Criteris generals d'actuació 25 7.- Intervenció 26 7.1.- Professionals de l'Àrea Bàsica de Salut d'Argentona 27 7.2.- Professionals del Casal de Joves municipal 29 7.3.- Professionals Centre d'Atenció i Seguiment de les Drogodependències de Mataró 32 7.4.- Professionals de l'Espai Jove d'Argentona 34 7.5.- Professionals de l'IES Argentona 38 7.6.- Professionals del Programa de Garantía Social d'Argentona 41 7.7.- Professionals dels cossos de seguretat 44 7.8.- Professionals de Promoció econòmica d'Argentona 46 7.9.- Professionals del Serveis Socials municipals d'Argentona 49 8.- Seguiment i avaluació del protocol 52 9.- Serveis i telèfons d'interès 54 10.- Glossari 57 11.- Bibliografia 60 12.- Annexes: - Document d'indicadors 62 - Mapes de relacions 64 IV Protocol d'Actuació Municipal en Drogodependències 1. INTRODUCCIÓ Des de l'Ajuntament d'Argentona es percep una certa inquietud per part de la ciutadania en relació a l'augment del consum de tòxics, especialment entre els adolescents i joves que consumeixen al carrer i sovint a prop dels centres escolars. Preocupa també especialment el fet de que, igual que en altres poblacions de Catalunya, el consum sembla iniciar-se cada vegada a edats més baixes. Aquesta preocupació la manifesten també , en diferents ocasions, els professionals vinculats a la infància i l'adolescència que formen part de la Xarxa d'Atenció a la Infància i la Adolescència en risc d'Argentona la xarxa "Xairadó". Es crea per tot això la necessitat i voluntat política d'intervenir en aquesta problemàtica a nivell municipal. Per a tal fi, des de la Xarxa d'Atenció a la Infància i la Adolescència en risc d'Argentona, la xarxa "Xairadó", es crea una comissió de treball formada per professionals de sanitat, d'ensenyament , de la policia local i autonòmica, i de diferents departaments municipals (Joventut, ensenyament, promoció econòmica i Serveis socials). Aquesta comissió ha estat coordinada pels Serveis Socials d'Atenció primària amb el recolzament i suport de la Diputació de Barcelona. Es decideix en aquesta comissió , la creació, com a tasca prioritària, d'un instrument de detecció i intervenció precoç en el consum de drogues en el nostre municipi. L'objectiu d'aquest instrument és millorar la detecció i intervenció en les persones consumidores així com la coordinació entre serveis,qüestió imprescindible per donar una resposta àgil i eficaç a les situacions plantejades. En el mes de juny del 2008 un estudi realitzat per l'ABS d'Argentona en relació a la situació del consum en els joves de 12 a 16 anys del municipi d'Argentona confirma amb dades objectives el nivell de consum de drogues tant legals com il·legals , que si bé són molt semblants a la mitjana de Catalunya , no deixen per aquest motiu de ser preocupants. El procés d'elaboració del protocol ha estat llarg i costós degut a diferents factors: Ha estat un procés participatiu en el que han participat un gran nombre de professionals. Aquests professionals pertanyen a diferents administracions (Generalitat, consorci Sanitari, Administració local, Cossos de Seguretat autonòmics ), cada una amb objectius, formes i àmbits d'intervenció diferents . 5 Protocol d'Actuació Municipal en Drogodependències Ha estat necessari el debatre en profunditat alguns temes per tal de buscar un llenguatge comú i un consens en la forma coordinada d'actuar. El protocol ha suposat per a tots els participants un treball de revisió i anàlisi intern de l'actuació de cada servei en relació al tema de la detecció i intervenció en drogodependències . Per tant s'han implicat també altres professionals dels diferents serveis que no han assistit a la comissió de treball. El procés ha obligat a més d' un servei a la modificació dels reglaments de règim intern de cada centre. L'elaboració d'un protocol d'aquestes característiques (seguint el model de treball en xarxa i de treball transversal) ha suposat una experiència nova per a molts dels participants. É s voluntat de tots els participants el desenvolupar també accions preventives que contribueixin a la reducció i no aparició del consum , particularment en joves i adolescents. Per això està previst que aquest protocol doni pas a un futur pla municipal de drogodependències que ordeni les actuacions que ja s'estan realitzant en el municipi, ampliant-les , millorant-les i consolidant-les. 6 Protocol d'Actuació Municipal en Drogodependències 2. DADES ESTADÍSTIQUES DADES NACIONALS Segons el Pla Nacional de Drogues i en funció de les dades que s'han extret de les "Enquestes estatals sobre l'ús de drogues a l'ensenyança secundària del 2006-2007" 1, es realitza un informe en el que es recull la percepció de riscos de les diferents conductes de consum de drogues i el nivell de disponibilitat percebuda de les diferents drogues psicoactives. El mateix que en anys anteriors el 2006 les drogues més consumides pels estudiants d'ensenyament secundari de 14 a 18 anys han estat l' alcohol, el tabac i el cànnabis: · Un 79,6% ha consumit begudes alcohòliques algun cop a la vida, · Un 46,1% tabac i un 36,2% el cànnabis. La proporció de consumidors actuals d'aquestes substàncies2, es de 58%, 27,8%, i 20,1%, respectivament. El consum de la resta de substàncies (cocaïna, èxtasis, al·lucinògens, amfetamines, substàncies volàtils, heroïna, etc.) es molt més minoritari, situant-se entre el 1% y el 6% la proporció d' estudiants que les han provat algun cop i entre el 0,5% y el 2,3% la proporció de consumidores actuals. Evolució de les prevalences de consum de substàncies psicoactives entre els estudiantes d' ensenyances secundàries de 14-18 anys (percentatges). España 2004-2006. *3 ALUMNES ENSENYAMENT SECUNDARI DE 14-18 ANYS (PERCENTATGES) ESPANYA 2004-2006. 2004 2006 Prevalença de consum algun cop a la vida Tabac 60,4 46,1 Alcohol 82,0 79,6 Hipnosedants 7,0 7,6 Cànnabis 42,7 36,2 Èxtasis 5,0 3,3 Al·lucinògens 4,7 4,1 Amfetamines 4,8 3,4 Cocaïna 9,0 5,7 Heroïna 0,7 1,0 I.volatils 4,1 3,0 1 Mostra de 20.000-27.000 estudiants: 26.454 el 2006, 577 centres el 2006 i 1.322 aules el 2006, realitzada a joves adolescents de 14 a 18 anys que constitueixen el conjunt d'estudiants de 3er i 4art d'ESO , de 1er i 2on de Batxillerat de la LOGSE, dels cicles formatius de grau mitjà o equivalents ­formació professional II-, i amb un 12% d'absències en el moment de passar les enquestes el 2006. 2 El càlcul fet a partir dels que han consumits algun cop els darrers 30 dies abans de l'enquesta. 3 Els percentatges estan calculats sobre el número de casos amb informació. (*) Tranquil·lizants i pastilles per a dormir sense recepta mèdica. FUENTE: DGPNSD. Encuesta Estatal sobre Uso de Drogas en Enseñanzas Secundarias. (ESTUDES) 1994-2006. 7 Protocol d'Actuació Municipal en Drogodependències Prevalença de consum en els 12 últimes mesos Alcohol 81,0 74,9 Hipnosedants* 4,7 4,8 Cànnabis 36,6 29,8 Èxtasis 2,6 2,4 Al·lucinògens 3,1 2,8 Amfetamines 3,3 2,6 Cocaïna 7,2 4,1 Heroïna 0,4 0,8 I.Volátils 2,2 1,8 Prevalença de consum en els darrers 30 dies Tabac 37,4 27,8 Alcohol 65,6 58,0 Hipnosedants* 2,4 2,4 Cànnabis 25,1 20,1 Èxtasis 1,5 1,4 Al·lucinògens 1,5 1,3 Amfetamines 1,8 1,4 Cocaïna 3,8 2,3 Heroïna 0,4 0,5 I.Volátils 1,1 1,1 Les edats mitjanes d'inici en el consum de diferents substàncies psicoactives entre els estudiants de 14 a 18 anys a Espanya durant el 2006 han estat les següents: · Comencen a consumir més aviat el tabac, les substàncies volàtils (en aquest cas per una minoria) i l' alcohol. Les edats mitjanes d' inici es situaven entre els 13 i els 14 anys. · Li segueixen els tranquil·litzants i el cànnabis (14,2 y 14,6 anys, respectivament). Per la seva part, la cocaïna, l' èxtasis, els al·lucinògens i les amfetamines son les substàncies que es comencen a consumir a una edat més tardana (15,4, 15,5 i 15,6 anys, respectivament. · No hi ha variacions significatives de l'edat d' inici en el consum en funció del gènere. · Tampoc hi ha variacions significatives en l' edat d' inici en la major part de les drogues respecte a anys anteriors, si be en e