Quan es va posar en marxa la Comissió de la Laïcitat, pensàvem que en el marc d'una institució democràtica com l'ajuntament i en una societat que ha acceptat des de fa temps la llibertat de culte religiós, acabar d'institucionalitzar la laïcitat seria cosa d'ajustar quatre detalls. No prevèiem que la inèrcia de tants anys de preponderància religiosa podria complicar-ne la posada en pràctica.
En teoria, tothom accepta la laïcitat, però a la pràctica a molts ens costa diferenciar tradició de religió, així com poder institucional de poder eclesiàstic. No és estrany que l'anunci de posar en pràctica la laïcitat en els actes de la Festa Major provoqués una mica de desconcert.
L'equip de govern sempre ha mantingut que els actes institucionals no han de tenir cap connotació confessional, per això enguany el Vot de Poble es va fer fora del recinte de l'església. També s'havia convingut que els membres del consistori farien aquest acte tradicional sense acompanyament religiós. Això no es va aconseguir. Des d'ICV volem disculpar-nos per haver-ho donat per fet (tal com asseguràvem en l'anterior Cap de Creus). L'acte de la renovació del Vot de Poble d'enguany no és el que entenem per laïcitat.
El perquè l'acte va acabar sent el que no volíem que fos segurament cal buscarho en la bona fe amb què va actuar el govern municipal.
Som conscients que als més religiosos la laïcitat el ve de nou, però, com dèiem en l'anterior article, és una qüestió de respecte a totes les creences i maneres de pensar. Des del nostre punt de vista creiem que queda una mica de feina per fer, sobretot molt de diàleg. Nosaltres tenim molta fe; molta fe en el diàleg.
