Butlletí electrònic

Deixa'ns el teu correu electrònic i setmanalment rebràs les notícies d'Argentona i actes d'agenda més destacats

subscriu-t'hi

Notícies
Publicat el 10.07.2019
Comparteix al FacebookCompartir a Twitter
‘Si estic una setmana sense tocar aigua m'enfilo per les parets'
Entrevista a Helena Lloret, esportista de l'any
helena_lloret_web

Enhorabona pel reconeixement!

Gràcies! Estic molt contenta! Em va fer molta il·lusió que hagin pensat en mi i que hagin considerat la meva trajectòria i els meus èxits. El waterpolo comporta un entrenament molt dur, doble sessió cada dia, partits cada cap de setmana. La dedicació és tan gran que qualsevol reconeixement fa molta il·lusió.

Què defineix un bon esportista?
La capacitat de sacrifici i d’humilitat per seguir aprenent. Mai es para d’aprendre, sempre pots ser una millor versió de tu mateix. Òbviament hi ha una base de talent però és molt relativa. Per mi l’esforç és la clau d’un bon esportista

Aquest any també s’han reconegut trajectòries d’argentonins que han lligat tota la seva vida a l’esport. T’hi veus?
Sí, totalment! A més, el waterpolo s’ha tornat una addicció per a mi. Quan passes tantes hores practicant un esport, deixa de ser un hobby i passa a ser part de tu. Quan estic una setmana sense tocar aigua m’enfilo per les parets. Necessito aigua. Sé que quan deixi l’esport professional el seguiré practicant d’una altra manera, però seguiré fent esport segur. És part de mi.

Darrerament s’està intentant reivindicar l’esport femení. Com ho vius?
L’esport femení encara està a un nivell inferior que el masculí. Històricament l’esport professional era masculí perquè així estava establert. Per tant, som més noves en el món de l’esport. Però per mi això no és ni una raó ni una excusa per permetre que seguim cobrant menys si del que es tracta és de valorar els mèrits esportius i els èxits aconseguits. Jo cobro molt menys que un noi que hagi aconseguit els mateixos èxits que jo.  

Posa un exemple.
A la super final mundial de waterpolo l’equip guanyador masculí se’n duia 100 mil euros, mentre que el femení 75 mil euros. És la mateixa competició. Perquè ha de ser així?

Per on s’ha de començar a canviar?
Cal canviar-ho tot, començant per l’educació en la igualtat. Hem d’arribar al punt que als directius, als entrenadors o als patrocinadors els sembli estrany que una jugadora cobri menys que un jugador. Tothom s’ha d’esforçar en aquest canvi.

^



AJUNTAMENT D'ARGENTONA

c/ Gran, 59
08310 Argentona
Tel 937 974 900 - Fax 937 970 800