L'autor de l'obra “L'Aixernador”, Joan Pannon, ha explicat a Ràdio Argentona que “el llibre és la història d'una vida i la d'una població”. És per aquest motiu que ha volgut fer un repàs de les seves vivències i també de la història del poble, així com de com va néixer el centre cultural L'Aixernador. Així mateix Pannon ha dit que “he cregut convenient relatar tot allò que va passar a Argentona des de l'any 1940 fins la democràcia, perquè no hi ha que oblidar la història, és molt important”. El llibre “L'Aixernador” es presenta demà dijous 24 de maig a les 19h al Saló de Pedra.

Pannon ha explicat que va néixer l'any 1931 en plena República i que prové d'una família republicana. Recorda que quan ell tenia quatre anys, la seva casa estava plena d'armes de foc amagades, “al llibre relato la proclamació de la República i tot el que va venir després”. L'autor explica que treballava a la seva sastreria arreglant teles i que, per mantenir la seva família, va començar a fer propaganda en català pel seu propi negoci. En aquest moments va conèixer en Josep Masó, "un dissenyador amb el que ens vam entendre molt bé", i a partir de llavors es van ajuntar per començar a editar revistes en català i “ja no vam aturar”.

Per altra banda també ha volgut fer especial menció a la història del Centre Parroquial, que recorda que al 1940 va ser un centre “amb molta llibertat” on ja es feia teatre, s'escrivia la revista Crit, i que “va haver-hi uns moviments de joventut gràcies a un mossèn”. No obstant, paral·lelament, va néixer un grup d'esplai anomenat Cabirols d'on va sorgir l'actual Llaç d'Amistat “amb uns estatuts molt amples”, explica. Llavors “van arribar els problemes perquè la gent s'anava del Centru al Llaç d'Amistat i això va ser un trencament pel poble molt revolucionari”. Pannon ha sentenciat que “el centre Parroquial és clau a Argentona”.

L'Aixernador com a tal, el centre cultural, va néixer l'any 1975 quan feien les revistes. Pannon ha explicat que es van traslladar del taller de sastreria, on editaven la revista “Pagesia”, perquè se'ls va quedar petit i “vam comprar una casa en venda del carrer Gran que li vam dir L'Aixernador”. També ha explicat que al 1975, en plena clandestinitat, reivindicaven la llengua catalana i la llibertat d'expressió. “La cultura és molt important, un país sense cultura és mort. És la nostra lluita d'ara: la cultura”.

Podeu escoltar aquí l'entrevista sencera a Joan Pannon: