Argentonacomunicació.cat - ARGENTONA COMUNICACIÓ

Argentona Comunicació social
Facebook Twitter Youtube Ivoox
SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ ELECTRÒNIC

Deixa'ns el teu correu electrònic i setmanalment rebràs les notícies d'Argentona i actes d'agenda més destacats

NOTICIES
Desponcellar el Cyrano

El Cyrano de Pau Miró amb Lluís Homar al capdavant va representar-se per primera vegada davant del públic a La Sala d'Argentona

Lluís Homar a La Sala. Fotografia de Lluís Arcal
Lluís Homar a La Sala. Fotografia de Lluís Arcal

Mil maneres d'admirar-se (o estranyar-se, o fascinar-se, o espantar-se, o horroritzar-se) davant un nas prominent. Així comença Cyrano. En un exercici lingüístic i mental extraordinari, començant forts. Però abans d'aquest inici rinològic hi havia hagut un altre fet singular.

El director de l'obra, Pau Miró, havia aparegut micròfon en mà per a dedicar unes paraules al públic. 'Aquesta és la primera vegada d'aquest Cyrano'. I no era la primera vegada que 'la primera vegada' era a Argentona. La residència i la preestrena de Terra baixa ja havia dut el tàndem Miró-Homar a crear entre les bambolines de La Sala. 'Potser veureu moviments rere l'escenari que no hauríeu de veure, potser ens allarguem una mica més, tenim l'apuntadora a primera fila...' va advertir Miró. 'Però potser sereu el públic del qual els actors apreciaran més la reacció', el primer públic. L'estrena, divendres 8 de desembre al Temporada Alta de Girona.

I l'obra va començar. L'escenografia, minimalista i moderna. Un Cyrano del segle XXI encarnat en Lluís Homar. Vestits d'esgrima contemporània, canvis de personatges damunt l'escenari, però el protagonista, el text, l'essència; els mateixos.

Com totes les primeres vegades, la cosa va ser menys fluïda, menys segura i menys rítmica que quan es té experiència. Un gran treball darrere d'un muntatge complet, amb un entorn que interactua amb els personatges i amb una història universal que, amb l'embolcall modern, s'actualitza i torna a posar l'amor, les contradiccions, els conflictes interns, damunt la taula.

I que malgrat ser la primera vegada, la immersió en el text era tal que, quan apareixia l'apuntadora recordant la frase que, ai las, s'havia perdut pels racons de la memòria nerviosa dels intèrprets, el públic es veia violentament expulsat per un instant de la història per adonar-se que era el mer espectador d'uns quants actors damunt d'un escenari.

En acabar, un aplaudiment llarg i unes paraules d'agraïment de l'equip artístic, posades en boca de Lluís Homar, cap al teatre, al públic i a la bona rebuda d'aquesta primera vegada. I el públic va abandonar La Sala amb la satisfacció d'haver gaudit de teatre en majúscules i en exclusiva, i l'orgull d'haver desponcellat el Cyrano.

Crònica de Laura Gállego Marfà

Publicat el 06.12.2017
COMPARTIRComparteix al FacebookCompartir a Twitter