Aquest dilluns es compleixen vuit dècades des que es va començar a escriure el capítol més negre de la història d'Espanya: la guerra civil. El 18 de juliol de 1936 es van iniciar dos anys, vuit mesos i 11 dies d'una sagnant contesa bèl·lica. 987 jornades que van esquinçar per sempre la societat i van condemnar centenars de milers d'espanyols a un viatge sense bitllet de tornada, en una repressió que es prolongaria durant més de quatre dècades. En motiu d'aquest aniverari recuperem l'article que la historiadora Margarida Colomer va publicar al darrer Cap de Creus: 

El 18 de juliol de 1936

Aquest juliol farà 80 anys del Cop Militar Franquista. Argentona i totes les poblacions del país es movien entre el desconcert, la impotència, la ràbia i es va encetar una revolució en contra del Cop d'Estat. Argentona va malviure una enorme agitació d'ençà de les darreres setmanes de juliol fins ben entrat el mes setembre. Uns dies terribles, assassinats, cremes de l'església, mobilitzacions cap al front, recerca d'armes... Aquest desori es va iniciar com a resposta a la insurrecció d'aquells militars que no estaven d'acord amb el resultat de les eleccions del mes de febrer de 1936 que va donar la victòria al Font Popular.

Aquest Cop Militar va posar en safata una resposta violenta de moltes persones que acumulaven, feia molt de temps, rancúnies somortes, reivindicacions que havien estat latents i que ara apareixien de cop sense ser frenades d'immediat. Des de la Generalitat i els ajuntaments van intentar de posar a ratlla moltes conductes, mentre era necessari defensar l'estat de dret i la democràcia colpejada pel feixisme. Que difícil i llarg que seria...

Començà una Guerra Civil que va durar tres anys. Per als revoltats contra la República va significar una creuada amb el suport dels feixismes europeus, de l'Església, dels Carlins, de la Falange i d'altres partits de dreta com CEDA i la Lliga de Catalunya. Massa odi i voluntat de venjança, no només hi va ser durant la guerra, aquesta va continuar anys i anys, després d'acabat el conflicte bèl•lic. I enmig de tot plegat la gent passant gana, amb dolor al cor i al vestit.  Argentona estava plena de dolor pels morts, pels desapareguts i es va haver d'aprendre a viure sobre una terra castigada.

Avui encara hi ha qui es pensa que el feixisme va venir de fora de Catalunya, i això és completament fals. El feixisme planejava per Europa i per tot l'estat espanyol, a casa nostra també. Altres han confós l'enemic i l'han identificat amb l'anarquisme i el comunisme. El terror i la violència d'aquells primers mesos no van pas ser dirigits des del Govern de la Generalitat, ni des dels ajuntaments, altrament aquests van fer tot el possible per posar fre aquell desori. Malauradament la violència de gent incontrolada que creient-se legitimats per fer justícia van sembrar el terror de manera arbitrària, aquest terror fou una reacció defensiva davant l'agressió franquista. Sense el Cop d'Estat aquest no hagués existit.

Durant el franquisme es van falsejar les causes i la legitimitat de la guerra, es van condemnar els vençuts i es van limitar a recordar només una part de les víctimes. La Transició democràtica va promoure la desmemòria. Amb una llei preconstitucional es va tallar de soca-rel la revisió institucional dels crims de la dictadura. Els Tribunals Militars, amb les seves sentències de mort i d'anys de presó, eren dirigits des del mateixa Dictadura. A hores d'ara encara no hem pogut abolir els crims del franquisme i, per tant la Pau, que tant es predicava encara és una ficció.

Margarida Colomer

Historiadora i membre del Centre d'Estudis Argentonins

Article publicat al Cap de Creus 138