AJUNTAMENT D'ARGENTONA
c/ Gran, 59
08310 Argentona
Tel 93 797 49 00 - Fax 937 970 800
Notícies
Publicat el 26.05.2016
"Argentona té entre un 60 i un 70% de pinedes en perill"
Entrevista amb Oriol Bassa, tècnic de Medi Ambient del Consell Comarcal del Maresme
Els efectes de les plagues i la sequera són visibles a les pinedes del costat de la carretera d'Òrrius.
El Consell Comarcal del Maresme ha admès, a través d'una nota de premsa, que les pinedes del Maresme es troben en perill de mort. La meteorologia i les plagues en són la principal causa, però també la manca de gestió forestal que pateix la majoria del territori.
Oriol Bassa, tècnic de medi ambient del Consell Comarcal del Maresme, ha explicat la situació a Ràdio Argentona.
- Què està passant?
- Doncs que fruït de les sequeres continuades, les onades de calor, les pedregades i els sòls prims, pobres en nutrients i amb poca capacitat de retenció d'aigua per haver estat utilitzats com a vinya, ha provocat que els arbres siguin més vulnerables a les plagues. La processionària, l'escarabat Tomicus i el fong Thyriopsis Halepensis estan fent la resta.
- Un primer estudi pel Consell Comarcal apunta que entre 600 i 800 hectàrees de pi pinyer es troben en una situació difícilment recuperable. A Argentona, on podem veure els senyals d'aquest fenomen?
- En l'àmbit general de la comarca hi ha dues franges molt afectades entre Cabrils i Cabrera i entre Canet de Mar i Sant Pol. Argentona, per tant, es troba enmig de l'ull de l'huracà, enmig de les plagues. Per una banda ho trobem al marge esquerre de la riera on ja s'hi poden veure grans taques marrons i fins i tot grises que, per tant, són arbres que ja han perdut la fulla. També trobem espais molt afectats a banda i banda de la carretera d’Òrrius, al veïnat de Clarà i el veïnat de Pins. A Argentona les pinedes estan afectades entre un 60 i un 70%.
- Des del Consell Comarcal assenyaleu que les pinedes que s'estan gestionant i ordenant forestalment no han resultat afectades per aquestes plagues.
- Són zones que han experimentat naixement de pins espontani o també que s'han reforestat després de l'abandonament de les vinyes i que, després, s'hi ha aplicat criteris tècnics d'ordenació forestal. Per exemple, aclarint-les, traient els arbres morts, els que no tenien futur, s'ha recuperat l'alzinar... Això es nota a Premià de Dalt o a Argentona, a la zona de l'autopista quan entrem a Parpers.
- El Maresme està farcit de petits propietaris forestals que no tenen capacitat econòmica i tècnica per gestionar la seva terra.
- Perquè és molt més fàcil de contractar la gestió forestal a una gran finca de 100 hectàrees que una de mitja hectàrea. La solució que està funcionant en els llocs on el bosc dóna rendiment, com a l'alt Maresme, és la gestió a través de les associacions de propietaris forestals. En el cas d'Argentona, els propietaris es poden adherir a l'associació de la Serralada Litoral Sud, és una entitat incipient que aplega els propietaris que hi ha entre Argentona fins a Tiana i Teià. Val la pena que s'hi apuntin perquè amb el suport de la Generalitat i la Diputació es poden aconseguir recursos per recuperar pinedes i alzinars amb un doble objectiu, per una banda reduir el risc d'incendi forestal i de plagues, i per l'altra, el propietari recupera una propietat que al cap d'un temps li podrà donar un rendiment econòmic que ara no li dóna.
- El Consell Comarcal del Maresme ha alertat de la situació als Departaments d'Agricultura i Medi Natural de la Generalitat i les dues administracions treballaran plegades per fer una diagnosi acurada del problema i cercar-ne solucions. Què s'hi pot fer?
- Hem tingut la sort que la Generalitat, i esperem que aviat la Diputació, ha estat molt receptiva a l'hora de treballar plegats. També incorporarem els ajuntaments i els propietaris. Hem de tenir en compte que els boscos del Maresme suposen més del 60% de la superfície total de la comarca. Per tant, són la part més important del territori. Hem de treballar una línia a curt termini que consisteix a treure la fusta morta, això ho hem de fer el proper l'hivern per evitar difondre la plaga. I després hem d'intentar controlar la plaga amb elements biològics en lloc de químics que aporten més problemes que no pas beneficis. Finalment, a llarg termini, el Consell Comarcal, d'acord amb la Generalitat, treballaran per desenvolupar el coneixement del territori per tal de cercar mesures de fiscalitat verda o mesures de projecció en els Plans d'Ordenació Urbanística (POUM) dels municipis quan s'actualitzin, com és el cas d'Argentona, per tal d'incorporar mesures que facilitin la prevenció de riscos ambientals.
T'ha estat útil aquesta informació? 